Amor que m'ets amic
Lluís LlachVersione castigliana dal sito ufficiale | |
AMOR QUE M'ETS AMIC Segueixo el viatge Pel mar de l'afany, Buscant l'amor, amic, perdut Quan tempestes de corbs Esquinçaren la llum. Avui, llenço la meva àncora Al sorral dels estels; La veig fendir l'enllà del cel Que, com un vell oracle, Espurneja el teu nom. Dormiré al seu recer, Bon amic... Amor meu! Allende... Allende... Allende, amic! D'Iquique a Coquimbo. Ets dempeus! De Talca fins Guanguali Sou dempeus... Dempeus! Dels jardins de Tabarka Et portem gessamí i l'or De l'olivar que, a Delfos, és dels déus; D'Altea, la flor Del taronger adolescent... Són ofrenes d'amor Pel teu cos malferit; Pel teu cos coratjós d'amant delicat Qui ha deixat llum encesa En el cor dels ardits Que et reclamen avui Amor meu... Bon amic! Allende... Allende... Allende, amic! D'Arica fins Temuco Ets dempeus! De Chanco fins Taitao Sou dempeus... Dempeus! Ets escrit arreu: Dins el cor del destí I, al ventre, Les dones t'hi porten, amic! Tornaran a infantar Una antiga esperança Entre els vells volcans I el mar de pau, Quan la història executi Als qui et foren botxins! Quan els teus t'alliberin Fent-se lliures per fi! Allende... Allende... Allende, dempeus! Amor, que m'ets amic D'aquell ahir! Amic, que m'ets amor Pel devenir! Viatjo pel meu mar D'antics afanys, Buscant l'amor perdut amb tu, amic. I llenço la meva àncora als estels D'oracles que espurnegen el teu nom... | AMOR QUE ME ERES AMIGO Sigo mi viaje por el mar del afán buscando el amor amigo perdido cuando tempestades de cuervos rasgaron la luz. Hoy lanzo mi ancla al arenal de las estrellas, la veo hendir el más allá del cielo que, como un viejo oráculo, centellea tu nombre. Dormiré en su regazo, buen amigo, amor mío. Állende... Állende... Állende! De Iquique a Coquimbo estás de pie, De Talca a Guanguali estáis de pie, en pie! De los jardines de Tabarka te traemos jazmines y el oro de los olivos, que en Delfos es de los dioses, de Altea la flor del naranjo adolescente. Son ofrendas de amor para tu cuerpo malherido, tu cuerpo valiente de amante delicado que ha dejado luz fulgida en el corazón de los audaces, que te reclaman hoy, amor mío, buen amigo. Állende... Állende... Állende! De Arica a Temuco estás de pie, de Chauco a Taitao estáis de pie, en pie! Escrito estás en todas partes, en el corazón del destino, las mujeres te llevan en su vientre. Volverán a parir una antigua esperanza entre los viejos volcanes y el océano de paz, cuando los tuyos ejecuten a los que fueron tus verdugos cuando los tuyos te liberen haciéndose al fin libres. Állende... Állende... Állende! Amor que eres mi amigo en el ayer, amigo que eres mi amor para el porvenir, en pie! |