El me gatt
Ivan Della MeaOriginale | Version française — MON CHAT — Marco Valdo M.I. — 2023 |
EL ME GATT | Mon Chat |
A l'han trovàa distes in mezz a i orti, I oeucc a eren ross e un poo sversàa, Me piasaria savée chi l'è quel ostia Che al me gatt la panscia al g'ha sbusàa. | Allongé au milieu des jardins, Il voyait le ciel de ses yeux morts de chat. Allez savoir quel est l’infâme crétin Qui a crevé le ventre de mon chat. |
L'era insci bell, insci simpatich, Negher e bianch, propri on belée, Se ciapi quel che l'ha copàa Mi a pesciàa ghe s'ceppi 'l dedrée. | Il était beau, il était sympathique : Noir et blanc, une beauté, magnifique. Si j’attrape celui qui l’a frappé… Je lui briserai le cul à coups de pied. |
I amis m'han dit: «L'è stada la Ninetta, Quella cont la gambetta sifolina. L'emm vista in mezz a i orti ier matina Che la lumava 'l gatt cont on cortel». | Mes amis m’ont dit : « C’était la Ninetta, Celle à la petite jambe tordue. Dans les jardins hier matin, on l’a vue Avec un couteau à la main guetter le chat. » |
L'è malmostosa, de bruta cera, E l'ha g'ha on nas svisser e gross, Vedella in gir fa propi péna E tucc i fioeu ghe dann adoss. | Un sale caractère, un visage épouvantable, Et un gros nez de chamelle, Une traînée vraiment pitoyable, Tous les enfants se moquent d’elle. |
Incoeu a l'hoo spetada in via Savona Dopo mezzdì, quand lee la torna a càa, Ghe sont rivàa adrée a la barbona E su la gamba giusta giò legnàa. | Via Savona, je l’ai attendue. Après midi, quand elle est revenue, J’ai suivi cette infirme ingambe, J’ai frappé sur sa bonne jambe. |
Hoo sentù on crach de ossa rott, L'è 'ndada in terra come on fagott, Lee la vosava «Oi mamma mia!», Me sont stremì, sont scapàa via. | J’ai entendu un crac d’os brisés, Elle est tombée à terre comme ça, Et elle criait : « Oh mamma mia ! » J’ai eu peur, j’ai décampé. |
Stasera voo a dormì al riformatòri, In quel di Filangieri al numer duu, M'han dàa del teddy-boy, del brutt demoni, Mi sont convint istess d'avegh reson. | J’irai dormir à la maison de correction. Piazza Filangieri au numéro deux, à Milan, Ils m’ont appelé bandit, voyou, voleur, chenapan, Moi, je suis convaincu d’avoir raison. |
S'è g'hoo de divv, o brava gent, De la Ninetta me frega niént L'è la giustissia che me fa tort, Ninetta è viva, ma el gatt l'è mort. | Braves gens, comprenez-moi : Je me fous de cette Ninetta, Mais la justice a tort, Car cette Ninetta vit encore Et mon chat est mort. |
L'è la giustissia che me fa tort, Ninetta è viva, ma el gatt l'è mort. | La justice a tort : Car mon chat est mort Et cette Ninetta vit encore. |