Lingua   

Temps...temps...temps....

Biel Majoral
Lingua: Catalano



[2000]
Lletra i música: Biel Majoral
Parole e musica: Biel Majoral
Album: Temps, temps, temps, Blau/Discmedi 2000

Biel Majoral
Biel Majoral


tpsLa memòria ens permet abocar-nos a l'ossera fantasmagòrica del passat. I ens reconeixem en la imatge lunar dels ossos. El passat dels pobles perviu en la memòria dels seus fills d'una manera gairebé química: és com si l'instint d'alenar que té el nadó, dugués aparellat el d'estotjar a qualque racó de la consciència la memòria més preuada i, no per això, més ignorada. La memòria col·lectiva suposa l'existència de formes d'ésser consemblants. Fins i tot -i aquesta afirmació la faig amb totes les reserves del món-, de sentiments força consemblants. Siau qui sou pot ésser sinònim de cofoisme patrioter o l'anunci d'una fatalitat genètica, però en qualsevol cas és una sentència sàvia. Tot allò que creix, ho fa a partir de les arrels pròpies. Els aficionats al flamenc, quan ja han esgotat els adjectius per a elogiar un cantaor, diuen, en espanyol, que la voz le sale de los tobillos. A Biel Majoral (Algaida, 1950) la veu li brosta d'un pou de fondària desconeguda. A Algaida els pous són força profunds i gairebé ningú no s'aventura a baixar-hi. Biel Majoral, sí. Aquest home -escardalenc i amb la pell del color de la terra que l'ha vist créixer-, ha comès la gosadia d'escrutar els racons més obscurs i silents de la memòria per a reconvertir-nos-la en sentiment. Això sols és possible quan la memòria continua viva i té unes possibilitats infinites d'esdevenir una arma de futur. Heus ací que Biel Majoral tresca a l'ossera comuna, però en comptes d'ésser un enterramorts honest, enamora la gent jove amb unes cançons que expressen sensibilitat, ironia o rebel·lia, i són l'exponent d'una Mallorca, tan allunyada de la visió jocfloralista de la majoria dels intel·lectuals de l'Escola Mallorquina, com de la imatge provinciana i carrinclona que va afavorir el maurisme. Aquest compacte de Majoral recull cançons de les primeres dècades del segle XX que cal considerar l'exponent d'un pensament crític i vigorós. Trobam cançons d'afirmació de la identitat que són com un glop d'aigua fresca- Jo sóc mallorquí/ i és la meva glòria/ ésser català/ per la meva història-, de clam social -molt de fred i poca roba/ molta talent i poc pa/ això és lo que sol donar/ el Bonjesús a un pobre- i d'un surrealisme enlluernador -El sen Pirris té un bou/ i el fa jeure dins s'armari,/ i li fa passar el rosari/ tant si vol com si no vol-. Que diferent que és aquesta Mallorca que ens ofereix Majoral, de la Mallorca que ens deien que era la nostra i en la qual tanmateix no ens hi reconeixíem! Els mallorquins senten com a cosa seva la veu i les cançons de Majoral. Potser perquè ell i el seu equip de músics, han decidit apropiar-se de l'alè popular per a fer-nos-en ofrena a través de la seva personalitat inqüestionable. El resultat de tot plegat és un doll de vida.

Llorenç Capellà, d'aquesta pàgina.
A Salvador Puig i Antic

Lema: "Amb la por de morir tot sol en el carrer"
Bartomeu Rosselló-Pòrcel


1. BARCELONA, 1 DE MARÇ DE 1974

Temps enfonsat fals desig de color.
Reprèn l'alè, l'encisat groc vermell
d'homes mancats de món sense remei,
d'aspre oprimit, esclafit de dolor.
Temps espanyat, himnes mesells de fang.
Minut fallit, aprofita el dolç buf!
Alça la mà i escampa el clàssic tuf,
molts camps hi ha que se'n beuran la sang.
Treu-te, idò, el guerrer de gris plom.
Crida rebel les esperances fort
i el dret humà, de sentir-te qui som.
Ja has plorat la manca d'atribut!
No sies pur, el poble no és mort.
Espera-ho tot. Cal no ser un vençut.

2. BARCELONA, 2 DE MARÇ DE 1974

Temps benhaurat. Llengua i expressió,
per un sol pic, esquives l'assassí;
A lluny d'aquí centralista opressor,
resta esclafat, forjador del destí.
Temps desitjat. Ja te sent tan a prop!
Se n'infla el pit, cant morunes cançons,
tot enfurit. Retorn d'il.lusions,
està cansat. Cal pegar un cop fort
pensa-ho amb Gin, millor si és Xoriguer.
Si falla el cos per reprendre esperit
damunt el cim, davant el foraster.
"Som mallorquí" -alces massa la veu!-
Agafa't repòs, solament és escrit;
sempre és així, l'eixorcament de veu.

3. BARCELONA, 3 DE MARÇ DE 1974

Temps acabat, plausible salvador!
Només un jorn d'albada dalt un puig
i el Soil fon nostre afany de rebuig;
un país cansat alimentat de por.
Temps oblidat. Tot sembla massa antic.
Manca de fe manada pel botxí.
S'apaga el ble, forgem un nou camí
sens pietat, mantenint el vell crit.
Romanc confús, nació impotent
del català! Barreja de roig groc,
i bé me'n fuig del teu trist present.
Escàpol mot te'n fots del jove bard.
Bé que ho fas, li serveixes ben poc:
tu ho tens tot. Però mai no és tard!

inviata da Adriana e Riccardo - 18/1/2007 - 12:00



Pagina principale CCG

Segnalate eventuali errori nei testi o nei commenti a antiwarsongs@gmail.com




hosted by inventati.org