Le gorille
Georges BrassensVersione corsa dei Tavagna, nell’album intitolato “L'Ortu di ... | |
EL GORIL•LA Les femelles d’aquella vila, en un zoo ni petit ni gran, contemplaven un bon goril•la, enfotent-se del què diran. Amb luxúria, cada comare tenia els ulls fixats al lloc que, rigorosament, la mare no em deixa dir ni molt ni poc.. Guaita el goril.la! De sobte, la presó ben closa on vivia aquell animal s’obrí no sé com. Se suposa que va ser un fet accidental. El simi, en fugir, comentava “Avui la perdo, què carat!” Com haureu suposat, parlava de la seva virginitat. Guaita el goril.la! El director del zoo cridava: “No us quedeu, senyores, aquí, que el goril.la té una gran fava p’rò no l’ha feta mai servir!” Quan les dones s’assabentaren que aquell goril.la era fadrí, ves per on, no ho aprofitaren i a tota merda van fugir! Guaita el goril.la! Aquelles qui amb concupiscència hi clavaven l’esguard golut, no van demostrar coherència, amb la seva estranya actitud -que, així com dos i dos fan quatre, el goril.la pot ser un amant superior a l’home en el catre, moltes dones us ho diran! Guaita el goril.la! Tothom amb faldilla o sotana fuig d’aquell goril.la trempat, menys una decrèpita anciana i un jove jutge uniformat. En veure que tothom s’escapa, el quadrumà anà accelerat i directe a posar la grapa damunt la vella o el magistrat. Guaita el goril.la! "Bah, es deia la centenària que el meu cos sigui desitjat fóra una cosa extraordinària, i un fenomen inesperat"; El jutge pensava, impassible, "Que algú em prengui per una mo- na és completament impossible." Aviat comprovà que no. Guaita el goril.la! Suposem que d’aquí a una estona, com al simi, et calgui triar entre un jutge i una iaiona... Quin dels dos voldries violar? Si jo em trobés de forma abrupta, entre aquestes dues opcions, fóra la vella, sens cap dubte, amb qui buidaria els collons! Guaita el goril.la! P’rò si el simi no té cap taca com a amant potent i robust, en canvi el pobre no destaca per les neurones ni el bon gust. I, en lloc d’optar per la vella com farien savis i folls, va agafar el jutge per l’orella per endur-se’l cap a uns matolls. Guaita el goril.la! El que ara ve és molt delectable. Per desgràcia, no m’han deixat explicar-ho, i és lamentable, hauríem rigut de bon grat; perquè el jutge, enmig de l’orgia , deia “Mama!” i vinga plorar, com l’home a qui el mateix dia havia fet decapitar. Guaita el goril.la! | A SCIMIA L’anu chjosu ind’una gabbia Mi dumandu sempre perchè U dicenu periculosu, Purtatu nant’à u piacè Nantu a so porta hè scrittu SCIMIA Ma eiu guardendu lu bè Li trovu ancu una sumiglia Incù u ben’di Carlu Ghjisè Attenti à a scimia! Davant’à a gabbia, imbadate Margherita, Santa è Ninnì Guardavanu maravigliate Una cosa ch’ùn possu dì Per ùn dispiace troppu à mamma Eiu parleraghju cusì Quell’essere avia una stanga Chì si ne vede poche quì Attenti à a scimia! Ma a gabbia chjudia male È à l’ispensata s’aprì È ne surtì quell’animale Dicendu: «Avà basta cusì! Di e seghe n’aghju una techja È di ghjucà mi cù issu ballò Appruntate e patanechje V’aghju da fà vede quale eo sò!» Attenti à a scimia! Amparendu ch’ellu era pussellu Margherita, Santa è Ninnì Attipponu per u chjusellu Dicendu: «ùn ci vole à stà quì!» Santa dicia: «N’aghju vistu Ma di ssu calibru custì, Mancu quellu parasciuttistu Ch’eiu cunnobbi à Djibouti!» Attenti à a scimia! Tandu nacque a cunfusione È tutta la ghjente scappò Fora di un ghjudice di struzzione È d’una vechja in caraccò A vechja disse: «Anima santa, Dipoi ch’ellu hè mortu Antò Ùn n’aghju paspatu tantu, Ùn diceria minca di innò!» Attenti à a scimia! Quellu ghjudice spenseratu Pensava: «chì mi pò fà?» Da una scimia à un magistratu Ci hè qualchì differenza ma L’animale pocu garbatu Di a vechja ùn si primurò Trascinò u disgraziatu Ind’è a chjostra di Petru Antò Attenti à a scimia! Ciò chì si passò à lu bughju Ùn vi la possu mancu cuntà Di lu magistratu lu mughju Si sentia da fiume in dà Sgucciulava, stringhjia i denti Pienghjulava è chjamava: «O Mà!» Cum’è tanti è tanti nucenti Ch’ellu avia fattu scapà Attenti à a scimia! |