| Versione castigliana dal sito ufficiale |
LA CANÇÓ DEL SOLDADET | LA CANCIÓN DEL SOLDADITO |
| |
Escolteu la cançó del soldadet | Escuchad la canción del soldadito |
que a través d’un ull de bou | que a través de un ojo de buey |
veu que volen uns falciots! | ve que vuelan unos vencejos! |
I no és que hi entengui molt, el soldadet, | Y no es que sea un experto, el soldadito, |
però, que volin els falciots, | pero, que vuelen los vencejos, |
deurà voler dir que la terra és a prop. | querrá decir que la tierra está cerca. |
I tan a prop deu ser que baixa el capità | Y tan cerca debe de estar que baja el capitán |
i intenta no semblar nerviós | e intenta no parecer nervioso |
mentre acaba la instrucció: | mientras termina la instrucción: |
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents | “Concentraos, soldaditos, sed prudentes |
i arrapeu-vos a la vida | y agarraos a la vida |
amb les ungles i amb les dents”. | con las uñas y los dientes”. |
Ja a coberta, els homes resen. | Ya en cubierta, los hombres rezan. |
Ja a coberta, els homes resen. | Ya en cubierta, los hombres rezan. |
I fa un amén, poc convençut, el soldadet, | Y suelta un amén poco convencido, el soldadito, |
i acaricia el seu fusell, | y acaricia su fusil, |
intentant no pensar en res. | intentando no pensar en nada. |
Des de proa es van fent grossos els turons, | Desde proa van creciendo las colinas, |
“soldadet, valor, valor, | “soldadito, valor, valor, |
que depèn de gent com tu la sort del món”. | que depende de gente como tú la suerte del mundo”. |
Però “si una bala enemiga creua el vent | Pero “si una bala enemiga cruza el viento |
i em travessa el cervell”, | y me traspasa el cerebro”, |
es planteja el soldadet, | se plantea el soldadito, |
“les onades m’arrossegaran | “las olas me arrastrarán |
i mil peixos de colors | y mil peces de colores |
lluitaran per devorar la meva carn”. | lucharán para devorar mi carne”. |
I és quan pensa “jo m’amago; | Y es cuando piensa “yo me escondo; |
quan no mirin, jo m’amago”. | cuando no miren, yo me escondo”. |
Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant, | Pero siempre miran, y el barco está parando, |
les comportes s’han obert | las compuertas se han abierto |
i, en un segon, s’inunda el mar | y, en un segundo, se inunda el mar |
de soldats disparant a l’infinit | de soldados disparando al infinito |
amb un soldadet al mig, | con un soldadito en medio, |
que carrega mentre insulta a l’enemic. | que carga mientras insulta al enemigo. |
I entre bomba i bomba tot li va prou bé | Y entre bomba y bomba todo le va bastante bien |
fins que una cau just al costat. | hasta que una cae justo al lado. |
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”, | Primero se dice “suerte, de qué te ha ido…”, |
però després sent a l’esquena un dolor estrany | pero después siente en la espalda un dolor extraño |
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang. | y al tocársela le queda todo el brazo manchado de sangre. |
Gira el cap a banda i banda. | Gira la cabeza a ambos lados. |
Seu a la sorra i descansa. | Se sienta en la arena y descansa. |
I mentre arriba el coi de metge, el soldadet | Y mientras llega el maldito médico, el soldadito |
es tranquil•litza repetint | se tranquiliza repitiendo |
què farà, on anirà, si sobreviu: | qué hará, a dónde irá, si sobrevive: |
“Aniré a ma mare ben vestit | “Iré a mi madre bien vestido |
i, abans que res, li hauré de dir | y, antes que nada, tendré que decirle |
que em perdoni per tractar-la sempre així; | que me perdone por tratarla siempre así; |
aniré a la Margarida a fer-li un fill | iré a Margarita a hacerle un hijo |
per, només veure’l, intuir | para, tan solo verle, intuir |
que l’estimo més del que m’estimo a mi” | que le quiero más de lo que me quiero a mi”. |