La semaine sanglante
Jean-Baptiste Clément| Adattamento di Giovanni Bartolomei da Prato per lo spettacolo... | |
| LA SETMANA SAGNANT Deixant de banda els policies, els confidents i els assassins, només es veuen vells plorosos, orfes i vídues pels camins. París transpira sols misèria, tothom tremola enmig del fang, i van caient consells de guerra, i els carrers baixen plens de sang. Però, no és morta l'esperança: els temps dolents acabaran. I compte amb la venjança quan tots els pobres s'alçaran, quan tots els pobres s'alçaran! I així ens empaiten i afusellen, i a aquell qui els plau li fan la pell. Maten la mare com la filla. Maten l'infant, maten el vell. L'estendard roig ja no flameja, substituït pels tres colors, i pel terror que ara ens imposen servents de reis i emperadors. Ens han lliurat als jesuïtes, als Mac Mahon i a altres bergants. Caurà un ruixat d'aigua beneita, s'enriquiran els capellans. Des de demà, veurem com l'Òpera torna a exhibir luxe i diners, i a les presons, que s'omplen i omplen, no hi haurà lloc per ningú més. I florirà demà la bòfia un altre cop aquí i allà, amb un esguard ple d'arrogància i sempre a punt per disparar. Sense treball ni pa ni armes, tindrem de nou com governants els delators i els policies, els militars i els capellans. Fins quan el poble miserable serà oprimit, serà un esclau? Fins quan els amos de la guerra podran barrar el pas a la pau? Fins quan ens tractarà l'Església com al bestiar i a cops de mall? Quan farem néixer la República de la Justícia i el Treball? | LA SETTIMANA INSANGUINATA Solo infiltrati e poliziotti. Lungo le strade questo c’è. E vecchi che piangono i lutti, vedove e tanti orfanel. Parigi col culo per terra, chi ha quattrin trema di già, ovunque consigli di guerra e sampietrini insanguina’. Oui mais! Ça branle dans le manche, Les mauvais jours finiront. Et gare ! à la revanche, Quand tous les pauvres s’y mettront. Quand tous les pauvres s’y mettront. La stampa dell’ex-prefettura, saccheggiatori e fuor di sé. Chi campa su strozzo ed usura, corrivi per il medaglier, chi sta sull’òr, chi sul cantone, chi a caccia va di pubertà. Di vermi c’è la processione sui vinti morti a banchettar. Oui mais! ... Siam visti, presi e fucilati, rastrellamenti a volontà, figlie e madri abbracciati, bimbi in braccio ai vecchi stan. Se castigò, il rosso drappo, lo rimpiazzò solo il terror. Pandora ha rimosso il tappo: Birri di re e d’imperator. Oui mais! ... Se il gesuita ci agguanta, coi Mac-Mahon, coi Dupanloup ripioverà tanta acqua santa, pioverà oro su Gesù. E come fu in precedenza tra Saint Eustache e l’Opera ritornerà la concorrenza e la galera s’empirà. Oui mais! ... Donne fatali e mantenute, altolocate o suppergiù, si orneranno compiaciute o di fucil o di tambù. Il tricolor tutto decora: Tutti i menù, i taffetà. Al muro poi, l’eroe Pandora, i nostri figli metterà. Oui mais! ... La polizia, come prima, sui marciapiedi fiorirà, fieri dei tributi di stima e la pistola da mostrar. Noi senza pan, lavoro ed armi e ci governeranno assiem gli infiltrati coi gendarmi, sciabolagente con i prè. Oui mais! ... Popolo! Quanto le catene della miseria reggerai? Finiran per le vie terrene di scorrazzar guerrafondai? Mai capirà, la santa ghenga, bestie non siam di lorsignor e la repubblica si ottenga della giustizia e del lavor? Oui mais! ... |
