Lingua   

La semaine sanglante

Jean-Baptiste Clément
Pagina della canzone con tutte le versioni


Versione catalana di Joan Isaac
Nous voilà rendus aux évêques,
aux Jean-Paul II et aux Lefèbvre
Il va pleuvoir des eaux bénites
Les troncs vont faire un argent fou.
Jusqu'à quand les intégristes
vont-ils régir l'cours de nos vies
avec Travail, Famille, Patrie
comme au bon vieux temps de Vichy

A part des flics et des vigiles,
On ne voit plus dans les villes,
Que des chômeurs ou des précaires,
Des SDF ou des mendiants.
Le monde suinte la misère,
Les heureux même sont tremblants
La mode est au conseil de guerre,
Les riches contre les prolétaires.

Les gens de Bourse, les actionnaires,
Les exploiteurs et les vendus,
Les profiteurs de la misère,
Les complaisants, les parvenus,
Capitalistes planétaires
Et leurs larbins et leurs sicaires,
Grouillent comme un tas de verrues
Sur les cadavres des vaincus.

LA SETMANA SAGNANT

Deixant de banda els policies,
els confidents i els assassins,
només es veuen vells plorosos,
orfes i vídues pels camins.
París transpira sols misèria,
tothom tremola enmig del fang,
i van caient consells de guerra,
i els carrers baixen plens de sang.

Però,
no és morta l'esperança:
els temps dolents acabaran.
I compte amb la venjança
quan tots els pobres s'alçaran,
quan tots els pobres s'alçaran!

I així ens empaiten i afusellen,
i a aquell qui els plau li fan la pell.
Maten la mare com la filla.
Maten l'infant, maten el vell.
L'estendard roig ja no flameja,
substituït pels tres colors,
i pel terror que ara ens imposen
servents de reis i emperadors.

Ens han lliurat als jesuïtes,
als Mac Mahon i a altres bergants.
Caurà un ruixat d'aigua beneita,
s'enriquiran els capellans.
Des de demà, veurem com l'Òpera
torna a exhibir luxe i diners,
i a les presons, que s'omplen i omplen,
no hi haurà lloc per ningú més.

I florirà demà la bòfia
un altre cop aquí i allà,
amb un esguard ple d'arrogància
i sempre a punt per disparar.
Sense treball ni pa ni armes,
tindrem de nou com governants
els delators i els policies,
els militars i els capellans.

Fins quan el poble miserable
serà oprimit, serà un esclau?
Fins quan els amos de la guerra
podran barrar el pas a la pau?
Fins quan ens tractarà l'Església
com al bestiar i a cops de mall?
Quan farem néixer la República
de la Justícia i el Treball?


Pagina della canzone con tutte le versioni

Pagina principale CCG


hosted by inventati.org