Lingua   

Le gorille

Georges Brassens
Pagina della canzone con tutte le versioni


OriginaleVersione milanese di Nanni Svampa
LE GORILLE

C'est à travers de larges grilles,
Que les femelles du canton,
Contemplaient un puissant gorille,
Sans souci du qu'en-dira-t-on.
Avec impudeur, ces commères
Lorgnaient même un endroit précis
Que, rigoureusement ma mère
M'a défendu de nommer ici...
Gare au gorille !...

Tout à coup la prison bien close
Où vivait le bel animal
S'ouvre, on n'sait pourquoi. Je suppose
Qu'on avait dû la fermer mal.
Le singe, en sortant de sa cage
Dit "C'est aujourd'hui que j'le perds !"
Il parlait de son pucelage,
Vous aviez deviné, j'espère !
Gare au gorille !...

L'patron de la ménagerie
Criait, éperdu : "Nom de nom !
C'est assommant car le gorille
N'a jamais connu de guenon !"
Dès que la féminine engeance
Sut que le singe était puceau,
Au lieu de profiter de la chance,
Elle fit feu des deux fuseaux !
Gare au gorille !...

Celles là même qui, naguère,
Le couvaient d'un œil décidé,
Fuirent, prouvant qu'elles n'avaient guère
De la suite dans les idées ;
D'autant plus vaine était leur crainte,
Que le gorille est un luron
Supérieur à l'homme dans l'étreinte,
Bien des femmes vous le diront !
Gare au gorille !...

Tout le monde se précipite
Hors d'atteinte du singe en rut,
Sauf une vielle décrépite
Et un jeune juge en bois brut;
Voyant que toutes se dérobent,
Le quadrumane accéléra
Son dandinement vers les robes
De la vieille et du magistrat !
Gare au gorille !...

"Bah !", soupirait la centenaire,
"Qu'on puisse encore me désirer,
Ce serait extraordinaire,
Et, pour tout dire, inespéré !" ;
Le juge pensait, impassible,
"Qu'on me prenne pour une guenon,
C'est complètement impossible..."
La suite lui prouva que non !
Gare au gorille !...

Supposez que l'un de vous puisse être,
Comme le singe, obligé de
Violer un juge ou une ancêtre,
Lequel choisirait-il des deux ?
Qu'une alternative pareille,
Un de ces quatres jours, m'échoie,
C'est, j'en suis convaincu, la vieille
Qui sera l'objet de mon choix !
Gare au gorille !...

Mais, par malheur, si le gorille
Aux jeux de l'amour vaut son prix,
On sait qu'en revanche il ne brille
Ni par le goût, ni par l'esprit.
Lors, au lieu d'opter pour la vieille,
Comme l'aurait fait n'importe qui,
Il saisit le juge à l'oreille
Et l'entraîna dans un maquis !
Gare au gorille !...

La suite serait délectable,
Malheureusement, je ne peux
Pas la dire, et c'est regrettable,
Ça nous aurait fait rire un peu ;
Car le juge, au moment suprême,
Criait : "Maman !", pleurait beaucoup,
Comme l'homme auquel, le jour même,
Il avait fait trancher le cou.
Gare au gorille !...

[Nous terminerons cette histoire
Par un conseil aux chats-fourrés
Redoutant l’attaque notoire
Qu’un d’eux subit dans des fourrés :
Quand un singe fauteur d'opprob’e
Hante les rues de leur quartier
Ils n’ont qu’à retirer leur robe
Ou mieux à changer de métier.
Gare au gorille !...] [1]
EL GORILLA

A travers el gabbion del circo
i donnètt de tutt el rion
ghe vardaven adree al gorilla
'dess ve disi anca la reson:
s'eren miss pròppi tucc in fila
davanti a l'esposizion
d'ona ròba che pòdi nò dilla
ona roba de fà impression.
Dàgh al gorilla!

A on bel moment el gabbion de legna
el s'è ròtt e 'sto bel bestion
l'ha sentii l'odor de campagna
l'ha ciappaa e l'ha saltaa i bastion.
El scimmion in del vegnì foeura
“Pòdi nò sta chì saraa sù -
el vosava – mi incoeu sont vergin
ma doman voeuri vèssel puu”.
Dagh al gorilla!

I pajasc e'l padron del circo
hinn staa i primm a sentì l'odor
“Ahi, ghe semm, stà a vedè el gorilla
ch'el gh'ha voeuja de fà l'amor”.
Tucc i dònn quand gh'hann dit la stòria
ch'el scimion l'era adree a cercà
sarà stada anca la paura
s'hinn stremii e hann comincià a scappà.
Dagh al gorilla!

Anca quej che on quart d'ora prima
le vardaven cont duu oeucc inscì
hinn scappaa, l'è la coerenza
che ghe manca a quella gent lì.
Sarà stada anca l'ignoranza
fatto sta s'el saveven guaj
ch'el gorilla a portall in stanza
del marì l'era molto mèj.
Dagh al gorilla!

In la strada intant che i alter
se scondeven per fal passà
se vedeva domà ona vegia
cont on giudes che andava a cà.
El scimion el se varda intorna
poeu el comincia a pontà decis
tucc i dònn eren giamò in stanza
ci duu lì eren anmò vestì.
Dagh al gorilla!

La vegèta la sospirava
“Beh... el pò vèss che ghe piasi mi,
l'è on poo foeura de l'ordinari
ma ai mè temp...” e la resta lì.
Anca el giudes el se moeuv minga
tant el pensa: “Va ben che son brutt
ma 'l pò nò ciappamm per 'na scimmia”,
stagh attent che l'ha sbagliaa tutt.
Dagh al gorilla!

'Dèss fa finta che vun el disa
catta foeura o de chì o de là
ciappa el giudes oppur la vègia
ghe n'è inscì che sann nò se fa.
Mi per mi gh'hoo pensaa anca sora
ciappi la vègia, nanca parlànn
specialment adèss che l'è dura
che anca mi gh'hoo giamò i mè ann.
Dagh al gorilla!

El fatto l'è che anca se'l gorilla
el var el prezzi de fagh l'amor
el sann tucc che in definitiva
el pò minga vess spiritôs.
Inscì inveci de toeuv la vègia
come avressom faa forsi tucc
l'ha ciappaa el giudes per l'oregia
e l'ha portaa insemma a lù in del bosch.
Dagh al gorilla!

Se voo avanti a cuntav la storia
gh'è de rid, a ve'l disi mi
me dispias pòdi minga dilla
beh, in sostanza l'è andada inscì:
al moment pussee bell el giudes
El vosava “Mamma Gesù”
come quell che l'altr'er ai vùndes
l'hann piccaa e poeu l'hann saraa su.
Dagh al gorilla!
[1] La strofa "autocensurata" viene ripristinata qui nel testo.


Pagina della canzone con tutte le versioni

Pagina principale CCG


hosted by inventati.org