Originale | Traduzione italiana di Lorenzo Masetti |
SOLITUD | SOLITUDINE |
| |
Quan el carrer es disposa a obrir els seus ulls | Quando la strada s'appresta ad aprire gli occhi |
amb els primers sorolls de matinada | con i primi rumori del mattino |
tu ja trepitges, sol, altra vegada | tu già percorri, solo, un'altra volta |
el llarg i fosc camí que han fet per a tu. | il lungo e oscuro cammino che hanno fatto per te |
| |
Camí que ha pres també, sense escollir, | Cammino che ha preso anche, senza scegliere, |
l’essència noble i forta del teu poble | l'essenza nobile e forte del tuo popolo |
però el temps t’ha anat marcant el rostre | però il tempo ti ha segnato il volto |
sense trobar la mà d’un sol amic | senza trovare la mano di un solo amico |
que t’ajudés, un cop, a vèncer | che ti aiuti, per una volta, a vincere |
l’estranya, absurda solitud, | la strana, assurda solitudine |
i és que els carrers d’avui, de sempre | ed è che le strade di oggi, di sempre |
han sigut sempre així d’estranys i absurds. | sono sempre state così, strane e assurde. |
| |
“Aquestes pedres que avui escriuen | "Queste pietre che oggi scrivono |
la trista història d’un poble fals | la triste storia di un popolo falso |
són les mateixes que despediren | sono le stesse che hanno mandato via |
trenta anys enrere als meus germans”. | trent'anni fa i miei fratelli" |
| |
Deixa’m odiar-te ingrata terra | Lasciami odiarti ingrata terra |
Deixa’m odiar la teva sang. | Lasciami odiare il tuo sangue. |
Deixa’m odiar-te ingrata terra | Lasciami odiarti ingrata terra |
Deixa’m odiar la teva sang. | Lasciami odiare il tuo sangue |
| |
Pensant t’has oblidat del temps; faràs tard, | Perso nei tuoi pensieri, ti sei dimenticato del tempo, farai tardi |
que allà on treballes no hi hauran preguntes, | che là dove lavori non ti faranno domande |
potser que et diguin “jo no tinc cap culpa | forse ti diranno: "io non ho colpa |
i no m’importa, vés, si vols marxar”. | e non m'importa, vai, se te ne vuoi andare". |
| |
Pot ser bon home l’advertença | Forse buon uomo l'avvertenza |
fora la darrera gota ja, | fosse l'ultima goccia ormai |
i es deslligués de cop l’empenta | e che si sciolga di colpo la spinta |
que als quatre vents un crit et fes llençar. | che ai quattro venti un grido ti fa lanciare |
| |
Vosaltres pedres que fóreu tallades | Voi pietre che foste scolpite |
a la pedrera d’un jurament | nella cava di un giuramento |
i no sou més que toves carcasses | e non siete più che molli carcasse |
que l’aigua de pluja va desfent. | che l'acqua piovana sta sciogliendo. |
| |
“Aquestes pedres que avui escriuen | "Queste pietre che oggi scrivono |
la trista història d’un poble fals | la triste storia di un popolo falso |
són les mateixes que despediren | sono le stesse che hanno mandato via |
trenta anys enrere als meus germans”. | trent'anni fa i miei fratelli" |
| |
“Aquestes pedres que avui escriuen | "Queste pietre che oggi scrivono |
la trista història d’un poble fals | la triste storia di un popolo falso |
són les mateixes que despediren | sono le stesse che hanno mandato via |
trenta anys enrere als meus germans”. | trent'anni fa i miei fratelli" |
| |
Deixa’m odiar-te ingrata terra | Lasciami odiarti ingrata terra |
Deixa’m odiar la teva sang. | Lasciami odiare il tuo sangue. |
Deixa’m odiar-te terra meva | Lasciami odiarti terra mia |
si ja no et queden sentiments | se ormai non ti restano sentimenti |
si ja no et queden sentiments | se ormai non ti restano sentimenti |
si ja no et queden sentiments | se ormai non ti restano sentimenti |
si ja no et queden sentiments. | se ormai non ti restano sentimenti. |