Originale | Traduzione spagnola: Sapemi - Lyrics Translate |
SOLITUD | SOLEDAD |
| |
Quan el carrer es disposa a obrir els seus ulls | Cuando la calle se dispone a abrir sus ojos |
amb els primers sorolls de matinada | con los primeros ruidos de madrugada |
tu ja trepitges, sol, altra vegada | tu ya pisas, sol, otra vez |
el llarg i fosc camí que han fet per a tu. | el largo y oscuro camino que han hecho para ti. |
| |
Camí que ha pres també, sense escollir, | Camino que ha tomado también, sin elegir, |
l’essència noble i forta del teu poble | la esencia noble y fuerte de tu pueblo |
però el temps t’ha anat marcant el rostre | pero el tiempo te ha ido marcando el rostro |
sense trobar la mà d’un sol amic | sin encontrar la mano de un solo amigo |
que t’ajudés, un cop, a vèncer | que te ayudase, una vez, a vencer |
l’estranya, absurda solitud, | la extraña, absurda soledad, |
i és que els carrers d’avui, de sempre | y es que las calles de hoy, de siempre |
han sigut sempre així d’estranys i absurds. | han sido siempre así de extrañas y absurdas. |
| |
“Aquestes pedres que avui escriuen | "Estas piedras que hoy escriben |
la trista història d’un poble fals | la triste historia de un pueblo falso |
són les mateixes que despediren | son las mismas que despidieron |
trenta anys enrere als meus germans”. | treinta años atrás a mis hermanos". |
| |
Deixa’m odiar-te ingrata terra | Déjame odiarte ingrata tierra |
Deixa’m odiar la teva sang. | Déjame odiar tu sangre. |
Deixa’m odiar-te ingrata terra | Déjame odiarte ingrata tierra |
Deixa’m odiar la teva sang. | Déjame odiar tu sangre. |
| |
Pensant t’has oblidat del temps; faràs tard, | Pensando te has olvidado del tiempo; llegarás tarde, |
que allà on treballes no hi hauran preguntes, | que allá donde trabajas no habrán preguntas, |
potser que et diguin “jo no tinc cap culpa | puede ser que te digan "yo no tengo ninguna culpa |
i no m’importa, vés, si vols marxar”. | y no me importa, ve, si quieres irte". |
| |
Pot ser bon home l’advertença | Puede ser buen hombre la advertencia |
fora la darrera gota ja, | fuera la última gota ya, |
i es deslligués de cop l’empenta | y se desligase de una vez el empujón |
que als quatre vents un crit et fes llençar. | que a los cuatro vientos un grito te hiciese lanzar. |
| |
Vosaltres pedres que fóreu tallades | Vosotras piedras que fuisteis talladas |
a la pedrera d’un jurament | en la cantera de un juramento |
i no sou més que toves carcasses | y no sois más que blandas carcasas |
que l’aigua de pluja va desfent. | que el agua de lluvia va deshaciendo. |
| |
“Aquestes pedres que avui escriuen | "Estas piedras que hoy escriben |
la trista història d’un poble fals | la triste historia de un pueblo falso |
són les mateixes que despediren | son las mismas que despidieron |
trenta anys enrere als meus germans”. | treinta años atrás a mis hermanos". |
| |
“Aquestes pedres que avui escriuen | "Estas piedras que hoy escriben |
la trista història d’un poble fals | la triste historia de un pueblo falso |
són les mateixes que despediren | son las mismas que despidieron |
trenta anys enrere als meus germans”. | treinta años atrás a mis hermanos". |
| |
Deixa’m odiar-te ingrata terra | Déjame odiarte ingrata tierra |
Deixa’m odiar la teva sang. | Déjame odiar tu sangre. |
Deixa’m odiar-te terra meva | Déjame odiarte tierra mía |
si ja no et queden sentiments | si ya no te quedan sentimientos |
si ja no et queden sentiments | si ya no te quedan sentimientos |
si ja no et queden sentiments | si ya no te quedan sentimientos |
si ja no et queden sentiments. | si ya no te quedan sentimientos. |