Et deixo un pont de mar blava

Lluís Llach

Originale

Versione multilingue degli Helevorn

ET DEIXO UN PONT DE MAR BLAVA Et deixo un pont de mar blava Que va del somni fins els teus ulls, Des d'Alcúdia a Amorgos, Del teu ventre al meu cor. Et deixo un ram de preguntes Perquè t'emplenis els dits de llum Com la que encén l'esguard Dels infants de Sidó. Un pont que ajudi a solcar La pell antiga del mar. Que desvetlli la remor de tots els temps I ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels, Amb la ràbia del cant, Amb la força del cos, Amb el goig de l'amor... Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, Un pont que agermani pells i vides diferents, Diferents. Et deixo un pont d'esperança I el far antic del nostre demà Perquè servis el nord En el teu navegar. Et deixo un vers a Sinera Escrit amb traç d'un blau lluminós Que cantava a l'Alguer Per cantar el seu enyor... Et deixo l'aigua i la set, El somni encès i el record. I a Ponza la mort Per viure cara al mar. el mar... el mar. L'espai ple de llum On s'emmiralla el mar... el mar... el mar. El blau del nostre silenci D'on sempre neix la cançó. Que desvetlli la remor de tots els temps I ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels, Amb la força del cant, Amb la ràbia del cos, Amb el goig de l'amor... Un pont de mar blava per sentir-nos frec a frec, Un pont que agermani pells i vides diferents, Diferents. * Περί μου σκιά δεν θα υπάρχει, αν με τα δάχτυλα μαζέψω με το φως, αν με την αίσθηση και με τα λόγια το καταφύγιο θα κτίσουμε των ονείρων. Με τόση αγάπη για πάντα δεμένοι, ένας ορίζοντας, κατάρτια και πουλιά, μέσα στη θάλασσα την αναστημένη με του ρυθμού μας καλοί θα ξαναγεννηθούμε. No hi haurà desert ni buit si amb els dits de vent recollim tanta llum dispersa, si amb els mots i el sentiment sabem bastir l’aixopluc de tots els designis, convertits per tant d’amor en l’horitzó que dibuixen ocells i veles, cara al mar sempre vibrant que amb el seu ritme incessant ens empeny a créixer. Lentament comença el cant lentament l’ombra dels anys pluja d’or, domini encès, cap secret no ens és secret Pel pendent d’aquesta llum No hi haurà desert ni buit * ...I a Ponza la mort Per viure cara al mar. el mar... el mar. L'espai ple de llum On s'emmiralla el mar L'espai ple de llum

NOSTRUM MARE Θα σου δώσω μια γέφυρα Πάνω από τη γαλάζια θάλασσα Που να ενώνει τον κόσμο των ονείρων με τα μάτια σου Και να εκτείνεται από την Αλκούντια στην Αμοργό Από τη μήτρα σου, στην καρδιά μου L-ilwien jikħalu mas-sikta tagħna Fejn titwieled il-kanzunetta Jiena niċħad l-ilma u l-għatx Il-ħolma passjonali u l-memorja Te dejo el agua y la sed, el sueño encendido y el recuerdo أترك لك مجموعة من الأسئلة بحيث تملأ أصابعك بالضوء مثل تلك التي تضيء عيون بني سيدو Et deixo un pont de mar blava Que va del somni fins els teus ulls Un pont que ajudi a solcar La pell antiga del mar Del teu ventre al meu cor Que desvetlli la remor de tots els temps I ens ensenyi l'oblidat gest dels rebels E a Ponza la morte per vivere verso il mare Lo spazio pieno di luce dove si rispecchia il mare... il mare Qu'il nous dévoile le bruit des siècles, qu'il nous enseigne le geste oublié des rebelles Avec la rage du chant, avec la force du corps, avec la joie de l'amour Et deixo un pont de mar blava que va dels somnis fins els teus ulls Perquè servis el nord en el teu navegar גשר של ים כחול כדי שנרגיש יותר קרובים גשר המאחד גופים וחיים שונים, שונים Et deixo un pont d'esperança I el far antic del nostre demà Perquè servis el nord En el teu navegar Et deixo l'aigua i la set El somni encès i el record Et deixo un vers a Sinera Escrit amb traç d'un blau lluminós Que cantava a l'Alguer Per cantar el seu enyor... Et deixo l'aigua i la set El somni encès i el record I a Ponza la mort Per viure cara al mar... el mar... el mar L'espai ple de llum On s'emmiralla el mar... el mar... el mar Et deixo un pont de mar blava El blau del nostre silenci D'on sempre neix la cançó