Les veus del mar

Gemma Humet

Originale

Traduzione spagnola di Scrabble da Lyrics Translate

LES VEUS DEL MAR Amar és una nena amb els ulls vius de color negre, el seu joc és fer ballar els peus nus que la mantenen dreta. Té un germà, Samir, i una mare, Azahar. El seu pare ja no hi és; la guerra se'l va emportar. Ja fa dies que caminen i no sap a on arribaran, però Amar ha après que amb el cap pot ballar. Les veus del mar. El germà Samir encara no sap ben bé com però s'ha escapat d' haver de ser un d'aquells nen soldat. El que ell havia desitjat era ser un inventor d'andròmines i fer una bombolla per viure-hi plegats. Han pujat a un vaixell tots tres, i navegant mig d'amagat, Samir ha après que pot fugir amb el cap. Les veus del mar. Cares sense rostre; els hi han pres la identitat. Rostres sense cara que lluiten per la dignitat. Els somriures toquen terra i no troben més que els murs d'una terra promesa. Les veus del mar. Azahar ha d'amagar dins el seu cap que ja no fuig ni balla, llàgrimes que vessa quan dorm al ras amb els seus fills al ventre. No pot dir que no sap cap on va, que no sap què és el que l'espera i que té por, que el que veu la feta presonera. Han de creuar una frontera però quan hi arribin veuran que el seu viatge just ha començat. Cares sense rostre; els hi han pres la identitat. Rostres sense cara que lluiten per la dignitat. Els somriures toquen terra i no troben més que els murs d'una terra promesa. Les veus del mar.

LAS VOCES DEL MAR Amar es una niña con los ojos vivos de color negro, su juego es hacer bailar sus pies descalzos que la mantienen de pie. Tiene un hermano, Samir, y una madre, Azahar. Su padre ya no está; la guerra se lo llevó. Hace días que caminan y no saben dónde llegarán, pero Amar ha aprendido que dentro de su cabeza puede bailar. Las voces del mar. El hermano Samir aún no se sabe muy bien cómo pero se ha escapado de haber sido unos de esos niños soldados. Lo que el había deseado era ser un inventor de trastos y hacer una burbuja para vivir juntos. Han subido a un barco los tres, y navegando medio a escondidas, Samir ha aprendido que puede huir dentro de su cabeza. Las voces del mar. Caras sin rostro; les han quitado la identidad. Rostros sin cara que luchan por la dignidad. Las sonrisas tocan tierra y no encuentran más que los muros de una tierra prometida. Las voces del mar. Azahar ha de esconder en su cabeza que no huye ni baila, lágrimas que derrama cuando duerme al raso con sus hijos en el vientre. No puede decir que no sabe a dónde va, que no sabe qué es lo que le espera y que tiene miedo, que lo que ve la ha hecho prisionera. Tienen que cruzar una frontera pero cuando lleguen verán que su viaje acaba de empezar. Caras sin rostro; les han quitado la identidad. Rostros sin cara que luchan por la dignidad. Las sonrisas tocan tierra y no encuentran más que los muros de una tierra prometida. Las voces del mar.