Vent d'octubre

Paco Viciana

Originale

El poema original / La poesia originale

VENT D'OCTUBRE Som gent tranquil·la que avancem plegats, en peu de pau, cansats de ser vençuts. Ja no esgrimim cap llança contra tu, ja no empunyem l’espasa sangonosa, ja no volem més arma que aquest foc que crema als nostres ulls. Tornaʼns, Espanya, les dones i els homes que ens has pres! Encara que ens colpegis i ens trepitgis i, amb ira, ens arrosseguis pels cabells, ja tʼhem perdut la por: som lliures i ho proclamem ben fort als quatre vents. Aquesta nit dʼoctubre, som un exèrcit de petites flames alçat contra l’abús del teu poder. Sempre endavant, units pel nostre anhel, tots farem força i et tombarem com un roure podrit, farem cruixir els teus ossos contra el terra. Som lliures.

CAURÀ EL CICLOP Monstre d’un ull, rei de roques i cabres, torna’ns dos homes que ens vas prendre ahir. Fins ara érem Ningú, l’ase dels cops, l'esclau submís als teus insults i befes. Però, tot d'una, aquesta nit d’octubre, som un exèrcit de petites flames alçat contra l'abús del teu poder. Torna’ns, Ciclop, els homes que ens has pres! “Sempre guanya el gegant!”, diu amb la veu tremolosa el vell savi. “Reculem?” Mai. Com David va esterrassar Goliat, Ningú, Ciclop, et tombarà algun dia. Encara que ens colpegis i ens trepitgis i ens arrosseguis pels cabells, nosaltres ja t’hem perdut la por: som homes lliures i ho proclamem ben fort als quatre vents. Som gent tranquil·la que avancem plegats, en peu de pau, cansats de ser vençuts. Ja no esgrimim cap fona contra tu, ja no empunyem l'espasa sangonosa, ja no volem més arma que aquest foc que crema als nostres ulls. Sempre endavant, units pel nostre anhel, tots farem força i et tombarem com un roure podrit: farem cruixir els teus ossos contra el terra. Torna’ns, Espanya, els homes que ens has pres!