Records d'un vençut
Joan IsaacOriginal | Traduzione castigliana di Caballero Bonald (dal libretto dell'LP,... |
RECORDS D'UN VENÇUT | RECUERDOS DE UN VENCIDO |
Se’l pot trobar en un bar abraçat a un “suau” amb els ulls mig tancats i la boca resseca, o en un banc verd d’algun parc retirat, passejant algun nét del que està enamorat. | Es posible encontrarlo en un bar abrazado a un "chato" en un banco verde de algún parque distante, paseando con un nieto del que está enamorado. |
Va néixer quan morí el segle passat, fill d’un petit comerciant; anà a l’escola fins als catorze anys, després el varen posar a treballar fent d’aprenent o qui sap. | Nació cuando murió el siglo pasado, hijo de un pequeño comerciante; lo pusieron a trabajar pronto. de aprendiz o de quién sabe qué. |
Encara té a les mans el perfum de París d’una amant de vint anys que l’oblit s’ha empassat i un “canotier” palla beix que lluïa als cafès o als concerts del diumenge al Parc Güell. | Tiene aún en las manos el perfume de París de una amante de veinte años que ya ha ajado el olvido. Y un "canotier" de paja beig que lucía en los Cafés o en los conciertos dominicales del Parque Güell. |
I guarda al fons d’un calaix mig secret algun “Diluvi” molt vell on dormen mots que el temps anà desfent. Ai! si sabéssiu el bé que et van fer pocs et dirien vençut. | Y guarda en el fondo de un cajón medio secreto algún "Diluvio" muy viejo donde duermen palabras que el tiempo ha ido deshaciendo. Ay, si supieran el bien que te hicieron pocos te llamarían vencido. |
Però aquell divuit de juliol maleït cent mil cops va robar-te el somrís i un grapat de companys; bombes, canons, sang i plor, testimonis presents del triomf que et va dur molt lluny d’aquí. | Pero aquel dieciocho de julio, maldito sea cien mil veces, te robó la sonrisa y un puñado de compañeros, bombas, cañones, sangre y miedo, testimonios presentes del triunfo que te arrastró muy lejos de aquí. |
Després l’exili, França, els Pirineus, gent de costums diferents i una cremor clavada en el teu pit que encara espera que torni el teu temps: tots lluitarem per aquest fi. | Después, el exilio, Francia, los Pirineos, gentes de costumbres distintas y un ardor incrustado en el pecho que guarda todavía que tu tiempo retorne. Todos lucharemos con este fin. |