Cançó del comte l'Arnau

GLI EXTRA DELLE CCG / AWS EXTRAS / LES EXTRAS DES CCG

Originale

I versi di Jacint Verdaguer i Santaló.

CANÇÓ DEL COMTE L'ARNAU Tota sola feu la vetlla,    muller lleial?     Tota sola feu la vetlla,    viudeta igual? ---No la faig jo tota sola,    comte l'Arnau; no la faig jo tota sola,    valga'm Déu, val.     Qui teniu per companyia,    muller lleial? Qui teniu per companyia,    viudeta igual? ---Déu i la Verge Maria,    comte l'Arnau; Déu i la Verge Maria,    valga'm Déu, val.     On teniu les vostres filles,    muller lleial? On teniu les vostres filles,    viudeta igual? ---A la cambra són, que broden,    comte l'Arnau; A la cambra són, que broden,    seda i estam.     Me les deixaríeu veure,    muller lleial? Me les deixaríeu veure,    viudeta igual? ---Massa les espantaríeu,    comte l'Arnau; Massa les espantaríeu,    valga'm Déu, val.     On teniu les criades,    muller lleial? On teniu les criades,    viudeta igual? ---A la cuina són, que renten,    comte l'Arnau; A la cuina són, que renten,    valga'm Déu, val.     On teniu els vostres mossos,    muller lleial? On teniu els vostres mossos,    viudeta igual? ---A la pallissa, que dormen,    comte l'Arnau; A la pallissa, que dormen,    valga'm Déu, val.     Pagueu-los bé la soldada,    muller lleial, Pagueu-los bé la soldada,    viudeta igual. ---Així que l'hauran guanyada,    comte l'Arnau; Així que l'hauran guanyada,    valga'm Déu, val.     Per on heu entrat vós ara,    comte l'Arnau? Per on heu entrat vós ara,    valga'm Déu, val? ---Per la finestra enreixada,    muller lleial; Per la finestra enreixada,    viudeta igual.     Ai, que me l'haureu cremada,    comte l'Arnau! Ai, que me l'haureu cremada,    valga'm Déu, val! ---Ni tan sols us l'he tocada,    muller lleial, Ni tan sols us l'he tocada,    viudeta igual.     Què és això que us surt del cap,    comte l'Arnau? Què és això que us surt del cap,    valga'm Déu, val? ---Males coses que he pensades,    muller lleial, Males coses que he pensades,    viudeta igual.     Què és això que us ix pels ulls,    comte l'Arnau? Què és això que us ix pels ulls,    valga'm Déu, val? ---Són les males llambregades,    muller lleial, Són les males llambregades,    viudeta igual.     Què és això que us ix pels nassos,    comte l'Arnau? Què és això que us ix pels nassos,    valga'm Déu, val? ---Són les coses que he olorades,    muller lleial, Són les coses que he olorades,    valga'm Déu, val.     Què és això que us ix per la boca,    comte l'Arnau? Què és això que us ix per la boca,    valga'm Déu, val? ---Són les males paraulades,    muller lleial, Són les males paraulades,    viudeta igual.     Què us ix per les orelles,    comte l'Arnau? Què us ix per les orelles,    valga'm Déu, val? ---Males coses que he escoltades,    muller lleial, Són les coses que he escoltades,    viudeta igual.     Què és això que us ix pels braços,    comte l'Arnau? Què és això que us ix pels braços,    valga'm Déu, val? ---Són les males abraçades,    muller lleial, Són les males abraçades,    viudeta igual.     Què és el que us ix per les mans,    comte l'Arnau? Què és el que us ix per les mans,    valga'm Déu, val? ---Males coses que he tocades,    muller lleial, Males coses que he tocades,    viudeta igual.     Què és això que us ix pels peus,    comte l'Arnau? Què és això que us ix pels peus,    valga'm Déu, val? ---Els mals passos que donava,    muller lleial, Els mals passos que donava,    viudeta igual.     Què és aquest soroll que sento,    comte l'Arnau? Què és aquest soroll que sento,    valga'm Déu, val? ---És el cavall que m'espera,    muller lleial, És el cavall que m'espera,    viudeta igual.     Baixeu-li grana i civada,    comte l'Arnau; Baixeu-li grana i civada,    valga'm Déu, val. ---No menja gra ni civada,    muller lleial; Sinó ànimes damnades,    si n'hi donau.     On vos han donat posada,    comte l'Arnau? On vos han donat posada,    valga'm Déu, val? ---A l'infern me l'han donada,    muller lleial, A l'infern me l'han donada,    viudeta igual.     Per què allí us l'han donada,    comte l'Arnau? Per que allí us l'han donada,    valga'm Déu, val? ---Per soldades mal pagades,    muller lleial; I donzelles deshonrades,    viudeta igual.     Cada dia us faig l'oferta    comte l'Arnau; Cada dia us faig l'oferta,    valga'm Déu, val. ---Vos dic, no em feu pas l'oferta,    muller lleial, Vos dic, no em feu pas l'oferta,    viudeta igual; Que com més me feu l'oferta,    més pena em dau. Feu-ne tancar aquella mina,    muller lleial, Feu-ne tancar aquella mina,    viudeta igual, Que dóna al convent de monges    de Sant Joan.     Quina hora és, que el gall ja canta,    muller lleial? Quina hora és, que el gall ja canta,    viudeta igual? ---Les dotze hores són tocades,    comte l'Arnau; Les dotze hores són tocades,    valga'm Déu, val.     Ara, per la despedida,    muller lleial, Ara, per la despedida,    dem-nos les mans. ---Massa me les cremaríeu,    comte l'Arnau; Massa me les cremaríeu,    valga'm Déu, val.

LO COMTE ARNAU Lo comte de Mataplana ne tenia dos cavalls: l’un era blanc com la gebre, l’altre fosc com lo pecat. Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc! Un matí de la hivernada lo negre feia ensellar; la comtessa ja li’n deia: –Per què no enselles lo blanc? –Perquè fuig dels camins aspres i a mi em plauen més que els plans. La comtessa ja hi tornava: –Mon marit, no ho fesses pas; lo negre em sembla el diable, Déu nos lo tinga allunyat. Ell no li torna resposta, com si sentia tronar: al negre posa la sella baldament fos Satanàs. –Adéu, la comtessa aimada. –Déu te guie i l’Àngel sant. L’Àngel prou lo guiaria, mes ell no es deixa guiar, lo guiaria a l’església i ell a la vila fa cap, on hi ha nines per perdre i pobres per escanyar. Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc! Quan sortia de la vila semblava un esperitat: corria lo cavall negre, corria com si volàs, tantost per les altes cimes com pel fons del xaragall. Los gombrenesos se senyen quan lo veuen desbocat. Los llops d’aquelles muntanyes lo segueixen udolant, algun d’ells per simpatia, los altres olorant carn, que n’esperen un bon àpat més amunt o més avall; sos ulls semblen llumenetes, llumenetes infernals. Al sentir sa udolissa lo comte s’és esglaiat, voldria girar lo poltre mes ja no el pot aturar. Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc! A la nit que és fosca fosca, se barreja el temporal, i els pastors al comte veuen entremig de trons i llamps; volar d’una cresta a l’altra del Montgrony vers les afraus. La tempesta esgarrifosa a mitja nit fa un esclat; d’un llampec entre les ales s’obira lo comte Arnau, rodolant d’alta cima de Sant Ou dins lo Forat, d’on surt entre rius de flama lo renill del seu cavall. La comtessa l’esperava a la porta del palau; passen hores, passen dies, passen nits de por i espant, a la tercera que passa l’en veu venir condemnat. La nit era negra negra, més negre era son cavall, son cavall que era el diable Déu nos lo tinga allunyat. Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc!