Ítaca

Lluís Llach

Originale

Roberto Vecchioni e Francesco Guccini: Ti insegnerò a volare Infinito ...

ÍTACA I Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Itaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques. II Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu començar noves sendes. Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos tingueu ben present no aturar-vos. III Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences. I malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts anhels plens de ventures i de coneixences.

TI INSEGNERÒ A VOLARE (ALEX) La stanza ad Indianapolis È buia ma ricordo, Ricordo il tuono e il pubblico E un universo sordo, Poi che mi vien da ridere E faccio per alzarmi, Che oggi devo correre E sto facendo tardi; Poi che mi guardo e vedo, ma Ci son le stelle fuori E un mare di colori, E se non potrò correre E nemmeno camminare Imparerò a volare, Imparerò a volare Ia, ia-ia-ia-ia Ia, ia-ia-ia-ia Ia, ia-ia-ia-ia Ia-ia-ia-ia, ia-ia-ia-ia Se partirai per Itaca Ti aspetta un lungo viaggio E un mare che ti spazza via I remi del coraggio, La vela che si strappa e il cielo In tutto il suo furore, Però per per navigare solo Ragazzo, basta il cuore. Qui si tratta di vivere, Non di arrivare primo E al diavolo il destino, E se non potrai correre E nemmeno camminare Ti insegnerò a volare, Ti insegnerò a volare Ia, ia-ia-ia-ia Ia, ia-ia-ia-ia Ia, ia-ia-ia-ia Ia-ia-ia-ia, ia-ia-ia-ia Mica si dice inverno se Vien giù quel po’ di neve, Mica finisce il giorno se Di notte il sogno è breve, Questa vita è una donna che Ti ama come sei, Questa vita è un amore che Non ti tradisce mai; Questo venire al mondo è stato Un gran colpo di culo, Pensa se non nascevi, E se non potrai correre E nemmeno camminare Ti insegnerò a volare, Ti insegnerò a volare Mica sono le stelle a farlo E i santi men che meno, Te lo fai tu il destino, E se non potrai correre E nemmeno camminare Ti insegnerò a volare, Ti insegnerò a volare Ia, ia-ia-ia-ia Ia, ia-ia-ia-ia Ia, ia-ia-ia-ia Ia-ia-ia-ia, ia-ia-ia-ia Ia, ia-ia-ia-ia Ia, ia-ia-ia-ia Ia, ia-ia-ia-ia Ia-ia-ia-ia, ia-ia-ia-ia