Del Pirineu al Montseny: el darrer viatge de Quico Sabaté (Romanço de Quico Sabaté)
Jaume ArnellaOriginal | Traduzione italiana di Riccardo Venturi |
DEL PIRINEU AL MONTSENY: EL DARRER VIATGE DE QUICO SABATÉ (ROMANÇO DE QUICO SABATÉ) | DAI PIRENEI AL MONTSENY: L'ULTIMO VIAGGIO DI QUICO SABATÉ |
I Més de mil camins davallen del Pirineu al Montseny; n’hi ha de plàcids i agradosos i més d’un aspre i ferreny. | I Più di mille sentieri scendono Dai Pirenei al Montseny; Ce ne son di placidi e gradevoli E più d'uno aspro e ferrigno. |
II És la història d’un viatge, el seu viatge darrer, el d’un maquis llegendari: el d’en Quico Sabaté. | II È la storia d'un viaggio, Il suo ultimo viaggio, D'un partigiano leggendario: Quello di Quico Sabaté. |
Darrers dies de desembre, mil nou-cents cinquanta nou, travessaven la frontera eren cinc homes i prou. | Ultimi giorni di dicembre, Millenovecentocinquantanove, Attraversavan la frontiera, Eran cinque uomini e basta. |
Si en venien de Costoja van passat pel lloc normal, la taverna de la Muga que és un bon pas natural. | Se venivano da Costoja Passavano per il posto normale, La Taverna de la Muga Che è un buon passo naturale. |
I Sant Julià de Ribelles i després Sant Bernabeu, vorejant el Bassagoda, Llorona i coll de la Creu. | E Sant Julià de Ribelles E, dopo, Sant Bernabeu, Seguendo la riva del Bassagoda, Llorona e il Coll de la Creu. |
La baga del Ginebret i Mare de Déu del Mont; la neu que per dalt hi havia, quan són a Falgars ja es fon. | Il versante del Ginebret E Mare de Déu del Mont; La neve che stava lassù in cima Già si scioglie quando erano a Falgars. |
A Falgars parada i fonda, no s’ho poden pas negar, que, si de nits es camina, de dia cal reposar. | A Falgars sosta e ristoro, Non possono rinunciarvi; Ché se di notte si cammina, Di giorno occorre riposare. |
No tot són flors i violes, que comença l’embolic: van encendre una foguera i això fou un greu oblic. | Non son tutte rose e fiori, Che comincia qui l'imbroglio; Accesero un fuoco E questo fu un grave errore. |
Un carter rural passava, cuit a l’ombra i força hostil, mig fent l’orni corre al poble i avisa els guàrdies civils. | Passava un postino rurale, un fascista parecchio ostile, facendo un po' finta di niente, corre Al paese a avvisare la Guardia Civil. |
Quan arriba la parella ve la sorpresa i l’enuig, quan parlen les escopetes, un cau ferit, l’altre fuig. | Quando arrivano quelli in coppia ecco sorpresa e fastidio, quando parlano i fucili uno cade ferito e l'altro scappa. |
Pro els maquis també han rebut, perquè en Quico Sabaté té una ferida a la cama, més dolenta no pot ser. | Ma anche i partigiani ne hanno prese Perché Quico Sabaté Ha una ferita alla gamba Che più male non può fare. |
III I marxant a corre-cuita van de dret a Esponellà on, burlant la vigilància, ja travessen el Fluvià. | III Correndo all'impazzata Vanno diritti a Esponellà, Dove, beffando la vigilanza Attraversano il Fluvià. |
I després deixen Banyoles i Palol de Revardit, fins que arriben a la Mota emparant-se en la nit. | Poi lasciano Banyoles E Palol de Revardit, Finché arrivano alla Mota Al riparo della notte. |
Van de dret al mas Clarà, conegut anteriorment; tot i que ara hi viu gent nova, també els don acolliment. | Proseguono per la masseria Clarà Già da prima a loro nota; Anche se ora ci vive gente nuova Pure dan loro accoglienza. |
Quan els vells de la masia a l’hostal van ’nar a comprar més menjar del que solien, amb això es van delatar. | Quando i vecchi della masseria Allo spaccio andarono a comprare Più roba da mangiare del solito, Con questo si fecero scoprire. |
Els civils volten la casa, dos assalts en varen fer, morint tota la quadrilla menys en Quico Sabaté. | Gli agenti rivoltano la casa, Ci fecero due assalti Ammazzando tutti e quattro Meno Quico Sabaté. |
Que s’escapa arrossegant-se just en el darrer moment, tot dient-los en veu baixa: "No tireu; sóc el tinent". | Che scappa trascinandosi Fino all'ultimo momento, Sempre dicendo loro a bassa voce: “Non sparate, sono il tenente.” |
Passa el Ter, passa Girona; com va fer-ho? no s’entén; amb la cama mal ferida, però a Fornells assalta un tren. | Passa il Ter, passa Girona; Come farà? Non si capisce Con quella gamba ferita brutta; Però a Fornells assalta un treno |
Obligant-lo, a punta d’arma, a no aturar-se, sempre avall; si al Montseny pot acostar-se serà un bon amagatall. | Obbligandolo, puntando l'arma A non fermarsi, sempre giù avanti; Se al Montseny può avvicinarsi Sarà un buon nascondiglio. |
A l’entrar de Sant Celoni salta en marxa i deixa el tren; l’esperen les escopetes dels civils i el sometent. | All'ingresso di Sant Celoni Salta giù dal treno in marcia; Lo aspettano i fucili Della Guardia Civil e del Sometent. |
Cinc de gener del seixanta, al matí a dos quarts de nou, entre trets i corredisses cau en terra i ja no es mou. | Cinque gennaio del Sessanta, Alle otto e mezzo del mattino, Fra spari e raffiche Cade in terra e non si muove più. |
Carrer Major i Santa Tecla, cruïlla del guerriller, a la mà la metralleta, jeu, mort, Quico Sabaté. | Via Major angolo via Santa Tecla, Crocevia del guerrigliero, Con la mitraglietta in mano Giace, morto, Quico Sabaté. |