Language   

Del Pirineu al Montseny: el darrer viatge de Quico Sabaté (Romanço de Quico Sabaté)

Jaume Arnella
Back to the song page with all the versions


OriginalTraduzione italiana di Riccardo Venturi
DEL PIRINEU AL MONTSENY: EL DARRER VIATGE DE QUICO SABATÉ (ROMANÇO DE QUICO SABATÉ)DAI PIRENEI AL MONTSENY:
L'ULTIMO VIAGGIO DI QUICO SABATÉ
I
Més de mil camins davallen
del Pirineu al Montseny;
n’hi ha de plàcids i agradosos
i més d’un aspre i ferreny.
I
Più di mille sentieri scendono
Dai Pirenei al Montseny;
Ce ne son di placidi e gradevoli
E più d'uno aspro e ferrigno.
II
És la història d’un viatge,
el seu viatge darrer,
el d’un maquis llegendari:
el d’en Quico Sabaté.
II
È la storia d'un viaggio,
Il suo ultimo viaggio,
D'un partigiano leggendario:
Quello di Quico Sabaté.
Darrers dies de desembre,
mil nou-cents cinquanta nou,
travessaven la frontera
eren cinc homes i prou.
Ultimi giorni di dicembre,
Millenovecentocinquantanove,
Attraversavan la frontiera,
Eran cinque uomini e basta.
Si en venien de Costoja
van passat pel lloc normal,
la taverna de la Muga
que és un bon pas natural.
Se venivano da Costoja
Passavano per il posto normale,
La Taverna de la Muga
Che è un buon passo naturale.
I Sant Julià de Ribelles
i després Sant Bernabeu,
vorejant el Bassagoda,
Llorona i coll de la Creu.
E Sant Julià de Ribelles
E, dopo, Sant Bernabeu,
Seguendo la riva del Bassagoda,
Llorona e il Coll de la Creu.
La baga del Ginebret
i Mare de Déu del Mont;
la neu que per dalt hi havia,
quan són a Falgars ja es fon.
Il versante del Ginebret
E Mare de Déu del Mont;
La neve che stava lassù in cima
Già si scioglie quando erano a Falgars.
A Falgars parada i fonda,
no s’ho poden pas negar,
que, si de nits es camina,
de dia cal reposar.
A Falgars sosta e ristoro,
Non possono rinunciarvi;
Ché se di notte si cammina,
Di giorno occorre riposare.
No tot són flors i violes,
que comença l’embolic:
van encendre una foguera
i això fou un greu oblic.
Non son tutte rose e fiori,
Che comincia qui l'imbroglio;
Accesero un fuoco
E questo fu un grave errore.
Un carter rural passava,
cuit a l’ombra i força hostil,
mig fent l’orni corre al poble
i avisa els guàrdies civils.
Passava un postino rurale,
un fascista parecchio ostile,
facendo un po' finta di niente, corre
Al paese a avvisare la Guardia Civil.
Quan arriba la parella
ve la sorpresa i l’enuig,
quan parlen les escopetes,
un cau ferit, l’altre fuig.
Quando arrivano quelli in coppia
ecco sorpresa e fastidio,
quando parlano i fucili
uno cade ferito e l'altro scappa.
Pro els maquis també han rebut,
perquè en Quico Sabaté
té una ferida a la cama,
més dolenta no pot ser.
Ma anche i partigiani ne hanno prese
Perché Quico Sabaté
Ha una ferita alla gamba
Che più male non può fare.
III
I marxant a corre-cuita
van de dret a Esponellà
on, burlant la vigilància,
ja travessen el Fluvià.
III
Correndo all'impazzata
Vanno diritti a Esponellà,
Dove, beffando la vigilanza
Attraversano il Fluvià.
I després deixen Banyoles
i Palol de Revardit,
fins que arriben a la Mota
emparant-se en la nit.
Poi lasciano Banyoles
E Palol de Revardit,
Finché arrivano alla Mota
Al riparo della notte.
Van de dret al mas Clarà,
conegut anteriorment;
tot i que ara hi viu gent nova,
també els don acolliment.
Proseguono per la masseria Clarà
Già da prima a loro nota;
Anche se ora ci vive gente nuova
Pure dan loro accoglienza.
Quan els vells de la masia
a l’hostal van ’nar a comprar
més menjar del que solien,
amb això es van delatar.
Quando i vecchi della masseria
Allo spaccio andarono a comprare
Più roba da mangiare del solito,
Con questo si fecero scoprire.
Els civils volten la casa,
dos assalts en varen fer,
morint tota la quadrilla
menys en Quico Sabaté.
Gli agenti rivoltano la casa,
Ci fecero due assalti
Ammazzando tutti e quattro
Meno Quico Sabaté.
Que s’escapa arrossegant-se
just en el darrer moment,
tot dient-los en veu baixa:
"No tireu; sóc el tinent".
Che scappa trascinandosi
Fino all'ultimo momento,
Sempre dicendo loro a bassa voce:
“Non sparate, sono il tenente.”
Passa el Ter, passa Girona;
com va fer-ho? no s’entén;
amb la cama mal ferida,
però a Fornells assalta un tren.
Passa il Ter, passa Girona;
Come farà? Non si capisce
Con quella gamba ferita brutta;
Però a Fornells assalta un treno
Obligant-lo, a punta d’arma,
a no aturar-se, sempre avall;
si al Montseny pot acostar-se
serà un bon amagatall.
Obbligandolo, puntando l'arma
A non fermarsi, sempre giù avanti;
Se al Montseny può avvicinarsi
Sarà un buon nascondiglio.
A l’entrar de Sant Celoni
salta en marxa i deixa el tren;
l’esperen les escopetes
dels civils i el sometent.
All'ingresso di Sant Celoni
Salta giù dal treno in marcia;
Lo aspettano i fucili
Della Guardia Civil e del Sometent.
Cinc de gener del seixanta,
al matí a dos quarts de nou,
entre trets i corredisses
cau en terra i ja no es mou.
Cinque gennaio del Sessanta,
Alle otto e mezzo del mattino,
Fra spari e raffiche
Cade in terra e non si muove più.
Carrer Major i Santa Tecla,
cruïlla del guerriller,
a la mà la metralleta,
jeu, mort, Quico Sabaté.
Via Major angolo via Santa Tecla,
Crocevia del guerrigliero,
Con la mitraglietta in mano
Giace, morto, Quico Sabaté.


Back to the song page with all the versions

Main Page

Note for non-Italian users: Sorry, though the interface of this website is translated into English, most commentaries and biographies are in Italian and/or in other languages like French, German, Spanish, Russian etc.




hosted by inventati.org