Originale | Versione catalana di Miquel Pujadó dal suo disco “Pujadó can... |
LE GRAND CHÊNE | EL GRAN ROURE |
| |
Il vivait en dehors des chemins forestiers, | Era un roure orgullós, eixerit i tranquil. |
Ce n'était nullement un arbre de métier, | Com ell, no en trobareu ni dos ni un entre mil. |
Il n'avait jamais vu l'ombre d'un bûcheron, | Vivia bosc endins, molt lluny del camí ral, |
Ce grand chêne fier sur son tronc. | del llenyataire i la destral. |
| |
Il eût connu des jours filés d'or et de soie | Podria haver gaudit d’uns dies cristal•lins, |
Sans ses proches voisins, les pires gens qui soient ; | feliços i serens., p’rò tenia uns veïns... |
Des roseaux mal pensant, pas même des bambous, | unes canyes que no paraven de xerrar |
S'amusant à le mettre à bout. | i que el punxaven sens parar. |
| |
Du matin jusqu'au soir ces petit rejetons, | De l’albada a la nit, amb el to més xiroi, |
Tout juste cann' à pêch', à peine mirlitons, | mofetes es burlaven del gegant tristoi, |
Lui tournant tout autour chantaient, in extenso, | cantant al seu voltant la faula del matís |
L'histoire du chêne et du roseau. | que hi ha entre un roure i un canyís. |
| |
Et, bien qu'il fût en bois, les chênes, c'est courant, | I, tot i ser de fusta, un roure es pot cansar. |
La fable ne le laissait pas indifférent. | La seva paciència té un límit prou clar. |
Il advint que lassé d'être en but aux lazzi, | I un matí decidí desfer aquell entrellat |
Il se résolu à l'exi(l). | i es convertí en un exiliat. |
| |
A grand-peine il sortit ses grands pieds de son trou | Amb penes i treballs, les arrels va arrencar |
Et partit sans se retourner ni peu ni prou. | i va marxar sense girar-se ni plorar. |
Mais, moi qui l'ai connu, je sais qu'il en souffrit | P’rò jo l’he conegut, i sé com va sofrir |
De quitter l'ingrate patrie. | el pobre, en emprendre el camí. |
| |
A l'orée des forêts, le chêne ténébreux | Al llindar del boscany, per camins més fressats, |
A lié connaissance avec deux amoureux. | el roure va trobar-se amb dos enamorats |
"Grand chêne laisse-nous sur toi graver nos noms..." | i els va deixar gravar els seus noms al seu damunt, |
Le grand chêne n'as pas dit non. | encerclats per un cor rotund. |
| |
Quand ils eur'nt épuisé leur grand sac de baisers, | Quan el sac de petons que duien ja fou buit, |
Quand, de tant s'embrasser, leurs becs furent usés, | i a força de fregar van tenir el morro cuit, |
Ils ouïrent alors, en retenant des pleurs, | llavors van escoltar amb posat sentimental |
Le chêne contant ses malheurs. | les grans dissorts del vegetal. |
| |
"Grand chên', viens chez nous, tu trouveras la paix, | “Gran roure, vine a casa, allà seràs feliç. |
Nos roseaux savent vivre et n'ont aucun toupet, | Pel que fa al veïnat, no hi ha ni un sol canyís. |
Tu feras dans nos murs un aimable séjour, | Veuràs com amb nosaltres viuràs tot regalat, |
Arrosé quatre fois par jour." | cuidat, mimat i ben peixat.” |
| |
Cela dit, tous les trois se mettent en chemin, | Dit això, els tres plegats es van posar en camí. |
Chaque amoureux tenant une racine en main. | El dia era molt clar i l’aire era molt fi, |
Comme il semblait content! Comme il semblait heureux! | i el roure va oblidar els maldecaps antics |
Le chêne entre ses amoureux. | donant l’arrel als seus amics. |
| |
Au pied de leur chaumière, ils le firent planter. | Al peu de llur cabana és on el van plantar. |
Ce fut alors qu'il commença de déchanter | Llavors, l’arbre es va començar a desencantar |
Car, en fait d'arrosage, il n'eut rien que la pluie, | car només el regaven Sant Pere i algun gos. |
Des chiens levant la patt' sur lui. | El seu goig ja s’havia fos. |
| |
On a pris tous ses glands pour nourrir les cochons, | La parella, amb els glans, va nodrir el seu garrí, |
Avec sa belle écorce on a fait des bouchons, | i amb la gruixuda escorça van fer taps pe(r a)l vi. |
Chaque fois qu'un arrêt de mort était rendu, | I, quan a la comarca hi havia un condemnat, |
C'est lui qui héritait du pendu. | el roure aguantava el penjat. |
| |
Puis ces mauvaises gens, vandales accomplis, | Un dia, el tros de qùoniam, el vàndal del marit, |
Le coupèrent en quatre et s'en firent un lit, | amb la destral va abatre’l i se’n va fer un llit. |
Et l'horrible mégère ayant des tas d'amants, | I, com que la mestressa s’ho feia amb més de cent, |
Il vieillit prématurément. | va envellir prematurament. |
| |
Un triste jour, enfin, ce couple sans aveu | I un hivern, aquells cors endurits com un roc |
Le passa par la hache et le mit dans le feu. | el varen fer servir per a alimentar el foc. |
Comme du bois de caisse, amère destinée! | Com vil fusta tronada, ves quin amarg destí, |
Il périt dans la cheminée. | en fumera es va convertir. |
| |
Le curé de chez nous, petit saint besogneux, | El mossèn de la vila, que és un galifardeu, |
Doute que sa fumée s'élève jusqu'à Dieu. | diu que el seu fum no pot arribar fins a Déu, |
Qu'est-c'qu'il en sait, le bougre, et qui donc lui a dit | però jo no he sentit que mai ningú prohibís |
Qu'y a pas de chêne en paradis? | a un roure entrar en el Paradís, |
Qu'y a pas de chêne en paradis? | a un roure entrar en el Paradís. |