Pauvre Martin
Georges Brassens| Versione spagnola di Ángel Parra da Cancioneros.com | |
| POBRE MARTÍ Amb una aixada sobre el muscle i als llavis prims un dolç cantar i als llavis prims un dolç cantar, amb l’esperit ple de coratge, als camps anava a treballar. Pobre Martí, pobra misèria, caves la terra, caves el temps. Per guanyar el pa de cada dia, des de l’albada fins ‘la nit des de l’albada fins ‘la nit, es barallava amb els terrossos d’arreu del temps i l’Infinit. Sense deixar entreveure al rostre ni un xic d’enveja ni maldat, ni un xic d’enveja ni maldat, els camps dels altres conreava, sempre cavant, sempre esllomat. I, quan la Mort li va fer un signe per deixar l’últim camp llaurat per deixar l’últim camp llaurat, es va cavar ell mateix la tomba a corre-cuita i d’amagat. Es va cavar ell mateix la tomba a corre-cuita i d’amagat a corre-cuita i d’amagat. Després, s’hi va ajaçar en silenci, i així ningú fou destrobat. Pobre Martí, pobra misèria, caves la terra, caves el temps. Pobre Martí, pobra misèria, dorm sota terra, dorm sota el temps. | POBRE MARTÍN Lleva el azadón al hombro y en la boca un dulce cantar y mucho valor en el alma, va de mañana a trabajar. Pobre Martín, pobre miseria, ara la tierra sin descansar. Para ganar el pan de su vida, desde el alba al anochecer abriendo surcos a la tierra todas las horas y por doquier. Sin poner buena o mala cara, sin tener celos ni rencor, labrando los campos ajenos, arando siempre con ardor. Cuando le avisó la muerte que por fin llegó al final, abrió solo su propia tumba, ganó su último jornal. Abrió solo su propia tumba, ganó su último jornal y se tumbó sin decir nada: él nunca quiso molestar. |
