Pauvre Martin
Georges BrassensOriginale | Versione catalana di Miquel Pujadó dal suo disco “Pujadó can... |
PAUVRE MARTIN Avec une bêche à l'épaule, Avec, à la lèvre, un doux chant, Avec, à la lèvre, un doux chant, Avec, à l'âme, un grand courage, Il s'en allait trimer aux champs! Pauvre Martin, pauvre misère, Creuse la terre, creuse le temps! Pour gagner le pain de sa vie, De l'aurore jusqu'au couchant, De l'aurore jusqu'au couchant, Il s'en allait bêcher la terre En tous les lieux, par tous les temps! Pauvre Martin, pauvre misère, Creuse la terre, creuse le temps! Sans laisser voir, sur son visage, Ni l'air jaloux ni l'air méchant, Ni l'air jaloux ni l'air méchant, Il retournait le champ des autres, Toujours bêchant, toujours bêchant! Pauvre Martin, pauvre misère, Creuse la terre, creuse le temps! Et quand la mort lui a fait signe De labourer son dernier champ, De labourer son dernier champ, Il creusa lui-même sa tombe En faisant vite, en se cachant... Pauvre Martin, pauvre misère, Creuse la terre, creuse le temps! Il creusa lui-même sa tombe En faisant vite, en se cachant, En faisant vite, en se cachant, Et s'y étendit sans rien dire Pour ne pas déranger les gens... Pauvre Martin, pauvre misère, Dors sous la terre, dors sous le temps! | POBRE MARTÍ Amb una aixada sobre el muscle i als llavis prims un dolç cantar i als llavis prims un dolç cantar, amb l’esperit ple de coratge, als camps anava a treballar. Pobre Martí, pobra misèria, caves la terra, caves el temps. Per guanyar el pa de cada dia, des de l’albada fins ‘la nit des de l’albada fins ‘la nit, es barallava amb els terrossos d’arreu del temps i l’Infinit. Sense deixar entreveure al rostre ni un xic d’enveja ni maldat, ni un xic d’enveja ni maldat, els camps dels altres conreava, sempre cavant, sempre esllomat. I, quan la Mort li va fer un signe per deixar l’últim camp llaurat per deixar l’últim camp llaurat, es va cavar ell mateix la tomba a corre-cuita i d’amagat. Es va cavar ell mateix la tomba a corre-cuita i d’amagat a corre-cuita i d’amagat. Després, s’hi va ajaçar en silenci, i així ningú fou destrobat. Pobre Martí, pobra misèria, caves la terra, caves el temps. Pobre Martí, pobra misèria, dorm sota terra, dorm sota el temps. |