Language   

Generale

Francesco De Gregori
Back to the song page with all the versions


Versione sarda di Su Bardaneri
GENERALGENERALI
Generàl a pùns de chèl brìcch là (1)
a gh’è la nòcc fùsca e asasìna
e in mèzz al praa a gh’è una paisanóta
dubiàda söl tramùnt, la pàr ‘na tusetìna
de cinquànt’ann e de cìnch bagàj,
vegnüü al muund cumpàgn di cunìli
partii al muund cumpàgn de suldaa
che gh’hann amò de turnà
Generali agoa de su cùcuru
ddui est notti crucca e bocidora
e in mes''e pardu una messaiedda
incrubada a iscurigada parit pipia
de cincuant'annus e de cincu fillus
nàscius totus a tipu cunillus
partius a giru cumenti sordaus
e no ancora torraus
Generàl a pùns de la stazióm. (2)
te ‘l védet ul trènu che ‘l menàva al zuu (3)
el fa pö fermàtt no gna’ per pisà
se va drézz in vèrs cà sènza pö pensà (4)
che la guèra l’è bèla anca se la fa del maa (4)
che turnarèmm amò a cantà
e a fàmm fà l’amuur,
l’amuur di infermieer.
Generali agoa de istatzioni
ddu bis su trenu chi bandat a su soli
no si frimat prus mancu po pisciai
bandaus deretus a domu chentz''e prus pensai
chi sa gherra est bella mancai fatzat mali
chi eus a torrai torra a cantai
e a si fai fastigiai, fastigiai de is infermieras
Generàl la guèra l’è finìda
ul nemìs l’è scapaa, l’èmm vengiüü, l’èmm batüü
dedree de chèl brìcch a gh’è pö nisön
dumè i göcc (5) di pén e silènzi e fùnc (5)
bóm de majà e bóm de fà secà
de fà nà in pùcia quànd che ‘l vègn Natàl
quànd i bagaétt e piàngen
e a durmé e vören mia nà.
Generali sa gherra est ispaciada
su nemigu est fuiu, bintu, acabau
agoa de su cùcuru no ddui est prus nemus
sceti agùlias de pinu silèntziu e cardulinu
bonus po papai bonus po sicai
po fai sa bànnia po paschixedda
candu is pipius prangint
e a crocai no ddui bolint andai
Generàl chij cìnch stèj ché
chij cìnch gutóm ché sö la mia pèll
‘se vören dé dènt in del frecàss
de chèl trènu ché che l’è mèzz voeuj (6)
e mèzz pièn e ‘l córr a svèlt
in vèrs ul turnà indree, in tra düü minött
l’è quàsi scià ‘l dé, l’è quàsi scià la cà
l’è quàsi scià l’amuur
Generali custus cìncu isteddus
custas cìncu làgrimas apitzus de sa peddi
ita sensu tenint aintru de su sonu de custu trenu
mesu bùidu e mesu prenu
e bandat lestru fàcias a sa torrada
dus minutus ancora est giai obrèsciu
est giai domu, est giai amori
(1) forma più arcaica : oggi si tende a dìre ( dedree de la culìna) forma più italianizzatà.

(2) preceduta dalla ó la lettera “N” si pronuncia “M”: normalmente si scriverebbe stazión.

(3) la parola zuu = sole, normalmènte si scriverèbbe suu o sû che sono le forme più classiche: comunque sia scritto la “S” preceduta da una consonante si legge quasi sempre come “Z” dolce

(4) i finali dei verbi ( are e ire) si pronunciano troncati, mentre gli infiniti si pronunciano con vocali lunghe trascritte come doppie, o sovrastate del simbolo ˆ . Il finale ere cambia a seconda del verbo

(5) si scriverebbero gögg e fùng: la “G” finale si legge “C” cosi come “GH” si legge “CH” ma se sono seguiti da una consonante si legge come “I”: làgh si legge làch, mentre làgh de Còmm si legge: lai de Còmm

(6) oeu si pronunciano come la “O” del francese bleu: in termine tecnico mi pare si chiami o turbata aperta; mentre la “Ö” dovrebbe chiamarsi o turbata chiusa


Back to the song page with all the versions

Main Page

Note for non-Italian users: Sorry, though the interface of this website is translated into English, most commentaries and biographies are in Italian and/or in other languages like French, German, Spanish, Russian etc.




hosted by inventati.org