Generale
Francesco De GregoriVersione sarda di Su Bardaneri | |
GENERAL | GENERALI |
Generàl a pùns de chèl brìcch là (1) a gh’è la nòcc fùsca e asasìna e in mèzz al praa a gh’è una paisanóta dubiàda söl tramùnt, la pàr ‘na tusetìna de cinquànt’ann e de cìnch bagàj, vegnüü al muund cumpàgn di cunìli partii al muund cumpàgn de suldaa che gh’hann amò de turnà | Generali agoa de su cùcuru ddui est notti crucca e bocidora e in mes''e pardu una messaiedda incrubada a iscurigada parit pipia de cincuant'annus e de cincu fillus nàscius totus a tipu cunillus partius a giru cumenti sordaus e no ancora torraus |
Generàl a pùns de la stazióm. (2) te ‘l védet ul trènu che ‘l menàva al zuu (3) el fa pö fermàtt no gna’ per pisà se va drézz in vèrs cà sènza pö pensà (4) che la guèra l’è bèla anca se la fa del maa (4) che turnarèmm amò a cantà e a fàmm fà l’amuur, l’amuur di infermieer. | Generali agoa de istatzioni ddu bis su trenu chi bandat a su soli no si frimat prus mancu po pisciai bandaus deretus a domu chentz''e prus pensai chi sa gherra est bella mancai fatzat mali chi eus a torrai torra a cantai e a si fai fastigiai, fastigiai de is infermieras |
Generàl la guèra l’è finìda ul nemìs l’è scapaa, l’èmm vengiüü, l’èmm batüü dedree de chèl brìcch a gh’è pö nisön dumè i göcc (5) di pén e silènzi e fùnc (5) bóm de majà e bóm de fà secà de fà nà in pùcia quànd che ‘l vègn Natàl quànd i bagaétt e piàngen e a durmé e vören mia nà. | Generali sa gherra est ispaciada su nemigu est fuiu, bintu, acabau agoa de su cùcuru no ddui est prus nemus sceti agùlias de pinu silèntziu e cardulinu bonus po papai bonus po sicai po fai sa bànnia po paschixedda candu is pipius prangint e a crocai no ddui bolint andai |
Generàl chij cìnch stèj ché chij cìnch gutóm ché sö la mia pèll ‘se vören dé dènt in del frecàss de chèl trènu ché che l’è mèzz voeuj (6) e mèzz pièn e ‘l córr a svèlt in vèrs ul turnà indree, in tra düü minött l’è quàsi scià ‘l dé, l’è quàsi scià la cà l’è quàsi scià l’amuur | Generali custus cìncu isteddus custas cìncu làgrimas apitzus de sa peddi ita sensu tenint aintru de su sonu de custu trenu mesu bùidu e mesu prenu e bandat lestru fàcias a sa torrada dus minutus ancora est giai obrèsciu est giai domu, est giai amori |
(2) preceduta dalla ó la lettera “N” si pronuncia “M”: normalmente si scriverebbe stazión.
(3) la parola zuu = sole, normalmènte si scriverèbbe suu o sû che sono le forme più classiche: comunque sia scritto la “S” preceduta da una consonante si legge quasi sempre come “Z” dolce
(4) i finali dei verbi ( are e ire) si pronunciano troncati, mentre gli infiniti si pronunciano con vocali lunghe trascritte come doppie, o sovrastate del simbolo ˆ . Il finale ere cambia a seconda del verbo
(5) si scriverebbero gögg e fùng: la “G” finale si legge “C” cosi come “GH” si legge “CH” ma se sono seguiti da una consonante si legge come “I”: làgh si legge làch, mentre làgh de Còmm si legge: lai de Còmm
(6) oeu si pronunciano come la “O” del francese bleu: in termine tecnico mi pare si chiami o turbata aperta; mentre la “Ö” dovrebbe chiamarsi o turbata chiusa