L'estaca

Lluís Llach

Originale

NORVEGESE [ Frode Nyvold - Jørn Simen Øverli, 1979 / Ohnesorg, 2...

L'ESTACA L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà, ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar. Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Bestefar Siset [Stokken] Vi stod der ein tidleg morgon, gamle Siset og jeg, stod der og venta [...] [...] Bestefar ser du [...] stokken Vi alle er bundet til, [...] Så kan vi ikke gå hur vi vil. Vi må dra saman nå ta tak, Da vil den palen med et brak, Ja, den vil falle, falle, falle, Den faller [...] Hvis du drar hart [...] Og jeg drar hart [...] Så er det sikkert, den vil falle, Og vi vil være fri. [...]