L'estaca

Lluís Llach

Originale

CATALANO - L'Estacada di Neidos, Lluís Díaz e Marc Fando [2013] CATALAN -...

L'ESTACA L'avi Siset em parlava de bon matí al portal mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar. Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran. Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant, que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant: Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar. L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà, ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal. I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar. Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba ben corcada deu ser ja. Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

L'ESTACADA L'avi Siset ja no en parla i dorm la mona al portal ara s'amaga l'estaca sota els bitllets del capital Siset que no veus l'estaca, perquè segueixes votant? mentre no en prenguem consciencia, la seguirem esquivant Si consumim tots no es veurà, i molt de tems s'amagarà ara no tomba, ja no tomba, i cada cop es fa més gran Si consumeixes molt per aquí, i consumeixes molt per allà, ara no tomba, ja no tomba, i ningú l'està estirant. Perque ningú l'està estirant. Però Siset fa massa tems ja, i t'has anat acostumant, i per molt que et fagi pensar no tens ganes d'escoltar, ben cert se que està podrida, però Sizet no fa pas tant, tu erets abans qui lluitava i ens estàs empresonant Amb el temps vas deixar de cantar, ja no et quedava més veu, necessitaves diners i per això et vas agenollar, i mentre jo canto amb els nous valents, tu arronsa el cap al carrer, un darrer cant un esquirol més, i el sou a final de mes. L'avi Siset ja no en parla, s'ha adormit convalescent, ara s'amaga l'estaca, sota els bitllets del Convergent.