Originale | NAPOLETANO [Antonio Emmanuele Maria Fattoruso, 2020]
|
L'ESTACA | ‘A VARRA |
| |
L'avi Siset em parlava | ‘O viécchio Siset me parlava |
de bon matí al portal | a primma matína ‘ô purtale, |
mentre el sol esperàvem | ammènte ca ‘o sóle aspettavemo |
i els carros vèiem passar. | e ‘e carre verévemo ‘e passà. |
| |
Siset, que no veus l'estaca | Siset, ma nun vire ‘a varra |
on estem tots lligats? | addo’ stammo tutte attaccate? |
Si no podem desfer-nos-en | Si nun ce ‘ncarrarrammo a libberà |
mai no podrem caminar! | mài nun putarrimmo camminà! |
| |
Si estirem tots, ella caurà | Si tirammo tutte quante, chélla cararrà |
i molt de temps no pot durar, | e assài tiémpo nu’ pô durà, |
segur que tomba, tomba, tomba | sicuro ca càre, càre, càre |
ben corcada deu ser ja. | bòna e carulejata ha dda èssere già. |
| |
Si jo l'estiro fort per aquí | Si je ‘a tiro fòrte pe’ ccà |
i tu l'estires fort per allà, | e tu ‘a tire fòrte pe’ llà, |
segur que tomba, tomba, tomba, | sicuro ca càre, càre, càre |
i ens podrem alliberar. | e nuje ce putarrimmo allibberà. |
| |
Però, Siset, fa molt temps ja, | Però, Siset, è passato tantu tiémpo già, |
les mans se'm van escorxant, | e ‘e mmane me se stanno scurcianno, |
i quan la força se me'n va | e quanno ‘a fòrza se ne và |
ella és més ampla i més gran. | chélla è cchiù dóppia e cchiù gròssa. |
| |
Ben cert sé que està podrida | Sicuro ca stà bòna peruta |
però és que, Siset, pesa tant, | però, Siset, è ca pésa assài, |
que a cops la força m'oblida. | ca ‘ê vòte ‘a fòrza me làssa. |
Torna'm a dir el teu cant: | Tuórname a dicere ‘o cànto tujo: |
| |
Si estirem tots, ella caurà | Si tirammo tutte quante, chélla cararrà |
i molt de temps no pot durar, | e assài tiémpo, nu’ pô durà |
segur que tomba, tomba, tomba | sicuro ca càre, càre, càre |
ben corcada deu ser ja. | bòna e carulejata ha dda èssere già. |
| |
Si jo l'estiro fort per aquí | Si je ‘a tiro fòrte pe’ ccà |
i tu l'estires fort per allà, | e tu ‘a tire fòrte pe’ llà, |
segur que tomba, tomba, tomba, | sicuro ca càre, càre, càre |
i ens podrem alliberar. | e nuje ce putarrimmo allibberà. |
| |
L'avi Siset ja no diu res, | ‘O viécchio Siset orammài nun dice cchiù niénte |
mal vent que se l'emportà, | nu malu viénto se l’è purtato |
ell qui sap cap a quin indret | isso sape buóno ‘ncapo addo’ |
i jo a sota el portal. | e je stóngo sèmpe asótto ‘ô purtale |
| |
I mentre passen els nous vailets | E ammènte passano ‘e ‘uagliune nuóve |
estiro el coll per cantar | je allucco cchiù fòrte pe’ cantà |
el darrer cant d'en Siset, | l’ultemo canto ‘e Siset |
el darrer que em va ensenyar. | l’ultemo che m’ha pututo ‘mparà |
| |
Si estirem tots, ella caurà | Si tirammo tutte quante, chélla cararrà |
i molt de temps no pot durar, | e assài tiémpo nu’ pô durà, |
segur que tomba, tomba, tomba | sicuro ca càre, càre, càre |
ben corcada deu ser ja. | bòna e carulejata ha dda èssere già. |
| |
Si jo l'estiro fort per aquí | Si je ‘a tiro fòrte pe’ ccà |
i tu l'estires fort per allà, | e tu ‘a tire fòrte pe’ llà, |
segur que tomba, tomba, tomba, | sicuro ca càre, càre, càre |
i ens podrem alliberar. | e nuje ce putarrimmo allibberà. |