| Original | LATINO [Anonimo Toscano del XXI secolo, 2017]
|
| L'ESTACA | CARMEN DE PALO |
| | |
| L'avi Siset em parlava | Narcissus senex colloquitur |
| de bon matí al portal | Mecum primā luce in portā, |
| mentre el sol esperàvem | Dum exspectamus ortum |
| i els carros vèiem passar. | Plaustra transeunt. |
| | |
| Siset, que no veus l'estaca | Videsne palum Narcisse |
| on estem tots lligats? | Ad quem alligati sumus? |
| Si no podem desfer-nos-en | Eō palō nisi solvamur, |
| mai no podrem caminar! | Numquam progrediemur. |
| | |
| Si estirem tots, ella caurà | Omnes si unā evellamus |
| i molt de temps no pot durar, | Cadet, non diutius resistet. |
| segur que tomba, tomba, tomba | Aspice! Cadit, cadit, cadit! |
| ben corcada deu ser ja. | Certe iam putrefactus est. |
| | |
| Si jo l'estiro fort per aquí | Palum hinc evellamus nunc, |
| i tu l'estires fort per allà, | Postea vehementer illinc. |
| segur que tomba, tomba, tomba, | Aspice! Cadit, cadit, cadit! |
| i ens podrem alliberar. | Tum solvemur demum. |
| | |
| Però, Siset, fa molt temps ja, | Recte! Sed tempus iam abiit, |
| les mans se'm van escorxant, | Mihi iam manus abrāsī |
| i quan la força se me'n va | Et vires iam me deficiunt, |
| ella és més ampla i més gran. | Crassior durior palus fit. |
| | |
| Ben cert sé que està podrida | Bene scio eum putrefactum, |
| però és que, Siset, pesa tant, | Tamen, Narcisse, est tam gravis |
| que a cops la força m'oblida. | Ut viribus nunc deficiar, |
| Torna'm a dir el teu cant: | Carmen tuum cane iterum. |
| | |
| Si estirem tots, ella caurà | Omnes si unā evellamus |
| i molt de temps no pot durar, | Cadet, non diutius resistet. |
| segur que tomba, tomba, tomba | Aspice! Cadit, cadit, cadit! |
| ben corcada deu ser ja. | Certe iam putrefactus est. |
| | |
| Si jo l'estiro fort per aquí | Palum hinc evellamus nunc, |
| i tu l'estires fort per allà, | Postea vehementer illinc. |
| segur que tomba, tomba, tomba, | Aspice! Cadit, cadit, cadit! |
| i ens podrem alliberar. | Tum solvemur demum. |
| | |
| L'avi Siset ja no diu res, | Narcissus senex nunc tacet, |
| mal vent que se l'emportà, | Exflavit eum malus ventus |
| ell qui sap cap a quin indret | Quō bene is scit, et ego |
| i jo a sota el portal. | In portā solus nunc sto. |
| | |
| I mentre passen els nous vailets | Et cum pueri huius temporis |
| estiro el coll per cantar | Transeunt, cano clarā voce |
| el darrer cant d'en Siset, | Narcissi extremum carmen |
| el darrer que em va ensenyar. | Quod ab eo olim didicī: |
| | |
| Si estirem tots, ella caurà | Omnes si unā evellamus |
| i molt de temps no pot durar, | Cadet, non diutius resistet. |
| segur que tomba, tomba, tomba | Aspice! Cadit, cadit, cadit! |
| ben corcada deu ser ja. | Certe iam putrefactus est. |
| | |
| Si jo l'estiro fort per aquí | Palum hinc evellamus nunc, |
| i tu l'estires fort per allà, | Postea vehementer illinc. |
| segur que tomba, tomba, tomba, | Aspice! Cadit, cadit, cadit! |
| i ens podrem alliberar. | Tum solvemur demum. |
