Originale | VENETO [Ménego, 2013]
|
L'ESTACA | ŁA STANGA |
| |
L'avi Siset em parlava | Me nóno Siset el me contava |
de bon matí al portal | bonorivo so ł'erta, |
mentre el sol esperàvem | ñancora el Soł se mostrava, |
i els carros vèiem passar. | stà canta de łibartà. |
| |
Siset, que no veus l'estaca | Siset, vito mìa ła stanga |
on estem tots lligats? | on semo tuti łigà? |
Si no podem desfer-nos-en | S'a no sén bòn a dexłigarse |
mai no podrem caminar! | no podarèn scarpinar |
| |
Si estirem tots, ella caurà | S'a trarèn tuti ła cascarà, |
i molt de temps no pot durar, | e pì asè no ła rexistarà, |
segur que tomba, tomba, tomba | segur ła casca, casca, casca, |
ben corcada deu ser ja. | e pò xmarsìa ła serà ça |
| |
Si jo l'estiro fort per aquí | S'a mi ła trao on fià par de ki |
i tu l'estires fort per allà, | e ti te ła trai par de łà |
segur que tomba, tomba, tomba, | segur ła casca, casca, casca, e |
i ens podrem alliberar. | se podaremo łibarar. |
| |
Però, Siset, fa molt temps ja, | Parò, Siset, a xe ça on toco |
les mans se'm van escorxant, | łe man łe me se scòrtega |
i quan la força se me'n va | cô ła forza ła me łasa |
ella és més ampla i més gran. | ła par pì grosièra e gran. |
| |
Ben cert sé que està podrida | Vego anca mi c'a xe xmarza |
però és que, Siset, pesa tant, | ma, Siset, a ła pexa asè! |
que a cops la força m'oblida. | C'a colpi 'a forza ła me manca, |
Torna'm a dir el teu cant: | me contenta el canto domè: |
| |
Si estirem tots, ella caurà | S'a trarèn tuti ła cascarà, |
i molt de temps no pot durar, | e pì asè no ła rexistarà, |
segur que tomba, tomba, tomba | segur ła casca, casca, casca, |
ben corcada deu ser ja. | e pò xmarsìa ła serà ça |
| |
Si jo l'estiro fort per aquí | S'a mi ła trao on fià par de ki |
i tu l'estires fort per allà, | e ti te ła trai par de łà |
segur que tomba, tomba, tomba, | segur ła casca, casca, casca, e |
i ens podrem alliberar. | se podaremo łibarar. |
| |
L'avi Siset ja no diu res, | Siset no 'ł diçe pì ñinte, |
mal vent que se l'emportà, | n'àgiara mała ło ga |
ell qui sap cap a quin indret | menà vìa, ki sa ndóe |
i jo a sota el portal. | e mi stào sóto a ł'erta. |
| |
I mentre passen els nous vailets | Cô pasè kive putèłi |
estiro el coll per cantar | łévo el me cào par cantar: |
el darrer cant d'en Siset, | i canti del nóno i xe bèłi |
el darrer que em va ensenyar. | anca a vu i vogio inseñar. |
| |
Si estirem tots, ella caurà | S'a trarèn tuti ła cascarà, |
i molt de temps no pot durar, | e pì asè no ła rexistarà, |
segur que tomba, tomba, tomba | segur ła casca, casca, casca, |
ben corcada deu ser ja. | e pò xmarsìa ła serà ça |
| |
Si jo l'estiro fort per aquí | S'a mi ła trao on fià par de ki |
i tu l'estires fort per allà, | e ti te ła trai par de łà |
segur que tomba, tomba, tomba, | segur ła casca, casca, casca, e |
i ens podrem alliberar. | se podaremo łibarar. |