Lili Marleen [Lied eines jungen Wachtpostens]
Hans LeipCATALANO / CATALAN [3] Marina Rossell | |
LILI MARLENE Davant la caserna quan el dia es fon la vella llanterna encén un altre món. El vespre és nostre i cada nit robem instants a l'infinit tu i jo, Lili Marlene tu i jo, Lili Marlene i dins la nit fosca tots dos abraçats fem només una ombra i els temps s'ha aturat. Poques paraules ens diem però sabem que ens estimen tu i jo, Lili Marlene tu i jo, Lili Marlene. Passa el temps de pressa sense fer-ne esment fins que el toc de queda desfà l'encantament. Ens feia mal aquell adéu. Fins a demà, dolç amor meu! Adéu, Lili Marlene, adéu, Lili Marlene. | LILI MARLEEN Sota la llanterna, enfront del meu quarter, sé que tu m’esperes sempre, amor meu… Mentre murmuro el teu nom, em bat el cor i et tinc present, amor… Lili Marleen… tan lluny… Lili Marleen. Brama aquesta guerra, i ho esguerra tot, i tinc por de perdre’m en un altre front… Però em reconforta dir el teu nom, i, quan el dic, et tinc a prop si ets lluny… Lili Marleen… tan lluny… Lili Marleen. Cada cop que em criden per tornar a marxar, busco entre els records la llum del teu mirar… Sento els teus passos pel carrer, i tot això em dóna fe de tu, Lili Marleen… tan lluny… Lili Marleen. Però, mentre et perds entre el trepig, la boira et du molt lluny de mi… tan lluny… Lili Marleen… molt lluny… Lili Marleen. |