Lili Marleen [Lied eines jungen Wachtpostens]
Hans LeipCATALANO / CATALAN [2] - Núria Feliu i Mestres | |
LILI MARLEEN Vora la caserna, prop del portal gran, Hi ha un fanal encès on sovint ens vam parlar, Un dia ens hi retrobarem, prop del fanal, ens besarem, De nou Lili Marleen, de nou Lili Marleen. Sols fèiem una ombra, malgrat érem dos, La gent que passava mirava el nostre amor, Un dia ens hi retrobarem, prop del fanal, ens quedarem, De nou Lili Marleen, de nou Lili Marleen. Els teus cabells rossos, el teu caminar, Quan arriba el vespre els torno a recordar I els ulls verds, sota la llum d'aquell fanal, on vull tornar, Amb tu Lili Marleen, amb tu Lili Marleen. Com més lluny em trobo, més et sento a prop, Quants més dies passen l'amor és molt més fort, I entre la boira cap el tard, veig el fanal on vull tornar, Amb tu Lili Marleen, amb tu Lili Marleen. | LILI MARLENE Davant la caserna quan el dia es fon la vella llanterna encén un altre món. El vespre és nostre i cada nit robem instants a l'infinit tu i jo, Lili Marlene tu i jo, Lili Marlene i dins la nit fosca tots dos abraçats fem només una ombra i els temps s'ha aturat. Poques paraules ens diem però sabem que ens estimen tu i jo, Lili Marlene tu i jo, Lili Marlene. Passa el temps de pressa sense fer-ne esment fins que el toc de queda desfà l'encantament. Ens feia mal aquell adéu. Fins a demà, dolç amor meu! Adéu, Lili Marlene, adéu, Lili Marlene. |