Te recuerdo Amanda
Víctor JaraVersione tedesca | |
ET RECORDE AMANDA | AN DICH DENKE ICH, AMANDA |
Et recorde Amanda, els carrers mullant-se, anant a la fàbrica allà on treballava Manuel. | An dich denke ich, Amanda die Straße verregnet, un du auf dem Weg zur Fabrik, dort arbeitete Manuel. |
El somriure ample la pluja a la cara res no t'importava perquè et trobaries amb ell, amb ell, amb ell. Només una estona, la vida és eterna en aquesta estona. Sona la sirena torna a la faena, i tu caminaves tot ho il·luminaves i la curta estona et va fer florir. | Dein offenes Lächeln, Regen im Haar, was machte das, du wirst dich ja treffen, mit ihm, mit ihm, mit ihm, mit ihm hast du fünf Minuten, das Leben ist ewig, in fünf Minuten. Die Sirene heult, zurück an die Arbeit, und du machst dich auf den Weg, erleuchtest alles, die fünf Minuten, sie lassen dich erblüh'n. |
Et recorde Amanda, els carrers mullant-se, anant a la fàbrica allà on treballava Manuel. El somriure ample la pluja a la cara res no t'importava perquè et trobaries amb ell, amb ell, amb ell. | An dich denke ich, Amanda die Straße verregnet, un du auf dem Weg zur Fabrik, dort arbeitete Manuel. |
que marxà a la serra, que gens de mal feia, que marxà a la serra i en ben poca estona ells el destrossaren, sona la sirena, torna a la faena, molts no tornaren, tampoc el Manuel. | Dein offenes Lächeln, Regen im Haar, was machte das, du wirst dich ja treffen, mit ihm, mit ihm, mit ihm, mit ihm, der in die Berge ging, der nie etwas Schlechtes tat, der in die Berge ging, und in fünf Minuten war er ausgelöscht. Die Sirene heult, zurück an die Arbeit. Viele kamen nicht wieder, auch nicht Manuel. |
Et recorde Amanda, els carrers mullant-se, anant a la fàbrica allà on treballava Manuel. | An dich denke ich, Amanda die Straße verregnet, un du auf dem Weg zur Fabrik, dort arbeitete Manuel. |