The Band Played Waltzing Matilda
Eric Bogle| Traduzione siciliana / Sicilian translation / Traduction sicilienne... | |
| I LA BANDA TOCÀ EL VALS DE MATILDA Quan jo era jove, un fardell vaig portar i roder en ma terra vaig viure. De les verdes muntanyes a l'immens pedregar, ballí el vals de Matilda ben lliure. Però en mil nou-cents quinze em van dir: "Xaval, la pàtria et reclama, hi ha una tasca que cal". Em donaren un casc, un fusell i un punyal i em dugueren molt lluny a la guerra. I la banda tocà el vals de Matilda quan els xics embarcàvem al port. Entre vítols i crits i missatges de sort, vam salpar cap a Gal·lípoli. Me'n recorde molt bé del dia del terror quan la sang tenyí l'aigua i l'arena. La badia de Suvla fou l'escorxador; a l'infern, no s'hi troba més pena. Joan el Turc no era imbècil, s'havia estat preparant, a aquella ratera ens anà arrossegant. Una pluja de bales quasi ens tornà volant en poc més d'uns minuts a Austràlia. I la banda tocà el vals de Matilda quan paràrem a enterrar tots els morts, els nostres morts, i els turcs, els seus morts. I el combat començà novament. En un món dement de mort, sang i foc, alguns com jo sobrevivien; set llargues setmanes al maleït lloc on les piles de cadàvers creixien. I, de colp, un canó m'encertà a l'engonal. I quan vaig despertar en un llit d'hospital vaig conéixer, en veure quin era el meu mal que hi ha coses pitjors que morir-se. Ja no ballaré el vals de Matilda entre els arbres, tan verds, tan llunyans. Per trescar i acampar no tinc prou amb les mans. S'ha acabat el vals per a mi. Ajuntaren després tots els mutilats i ens van repatriar a Austràlia. Els cegos, els coixos, mancs i trastornats, els herois orgullosos de Suvla. Quan el nostre vaixell entrà al Moll Circular mirí on les meues cames havien d'estar. No tenia ningú que em vinguera a esperar i això al cel li ho vaig agrair. I la banda tocà el vals de Matilda i atracàrem i baixàrem pel pont. Però ningú va brindar. Ens miraven de front i giraven els ulls lentament. I ara, cada abril, me n'isc al portó i veig passar la desfilada. Veig els meus camarades marxant al mateix so revivint una glòria passada. Els vells van a espai, torts i encarcarats; d'una guerra oblidada, els herois oblidats. La xicalla demana: "Per què van desfilant?", i això em pregunte jo a mi mateix. I la banda toca el vals de Matilda i n'hi ha qui a la crida respon, però any rere any, qualques menys en són. Algun dia, no hi vindrà ningú. Vals de Matilda, vals de Matilda... Qui ballarà el vals junt a mi? | A BANNA SUNAVA WALTZING MATILDA Quannu era picciottu mi carriava un saccu e faciva la vita libbera d’ un vacabunnu. Di li favari virdi do Murray [1] ‘nsinu a li cuntrati sicchi, nsumma, mi carriava a tutti banni la me Waltzing Matilda. Appressu, no 1915, u me paisi mi dissi: “ Figghiu, è ura ca finisci di vacabbunnari, c’è travagghiu di fari”. Mi dettiru n’elmettu e un fucili, e mi fuddaru a jiri luntanu a la uerra. E la banna sunava Waltzing Matilda mentri a nave lassava u portu, e ammenzu scrusci di manu, banneri ca paliavanu e chianti partemmu ppi Gallipoli. Comu m’arricordu bonu ddu jornu terribili, e comu lu nostru sangu nchiappau rina e mari; e comu ‘nne ddu ‘nfernu ca chiamanu baia di Süvla nni scannaru comu agneddi a la ucciria. U Turcu [2] nni stava spittannu, s’aviva priparatu bonu. Grannuliavano baddi a bizzeffi e chiuvìvanu bummi a munzedda, mancu cincu minuti e c’un sciusciu ‘nni fuddaru no ‘nfernu, n’ammuttàru ca pareva n’avissimu a téniri darreri n’Australia. Ma la banna sunava Waltzing Matilda, e cuannu finimmu di sepelliri li nostri morti ‒ veni a diri, nuatri li nostri e li Turchi li so ‒ acccuminzammu tuttu puntu e dacapu. E chiddi ca ancora campavamu cercammu di ristari vivi ne ddu manicomiu di sangu, morti e focu. E ppi deci simani fracchi ristai vivu ccu tuttu ca li morti s’ammunziddavano manu manu. Appressu na bumma turca ranni mi nzirtò ittannumi suttancapu, e cuannu m’arruspigghiai ‘nt’un lettu di spitali e vitti chiddu ca m’aviva capitatu,n’summa,m’addisiau la morti ‒ mai aviva saputu ca cci sunu cosi peggiu di la morti. Picchì nun pozzu jiri cchjù ccu “Waltzing Matilda” menzu li troffi virdi, luntanu e libbiru ‒ ppi chiantari tenni e paliddri a unu c’abbisognanu tutti dui gammi ‒ ppi mi nun ci n’è cchjù “Waltzing Matilda”. Accussì pigghiaru li sciancati, li struppiati, li mutilati, e ni mbarcaru ppi turnari n’Australia. Senza vrazza, senza gammi, orbi, sdiliniati, ddi eroi priati e struppiati di Süvla. E mentri ca la navi traseva no portu Circular Quay [3], mi taliai unni era abbituatu a vidiri li me gammi, e ringraziai Cristu ca nun c’era nuddu ca m’aspittava a ddulurarisi, chianciri e ‘nguttarisi. Ma la banna sunava ”Waltzing Matilda” mentri ni carriavanu jusu da scala livatizza [4], nun c’era nuddu ca salutava vuciannu , ‘mpassuluti eranu nun spiccicavanu l’occhi ‘ncoddu, appressu si firriaru tutti a dda banna. E ora, ogni misi d’Aprili, m’assettu ‘nto me tirrazzu E taliu la parata ca passa davanti. E vidu li me vecchi cumpagni, talìaaa[5]… comu marciano prijati !, arriviscinu sunni antichi di li glori ca foru. E ddi vecchi marcianu adasciu, tutti ciunchi e appiuncati, sunu li vecchi e stanchi eroi di na uerra scurdata. E li giuvani addumannanu:”Picchì, pi ccù stanu marciannu ? E puru ju m’addumannu a stissa cosa. Ma la banna sona “Waltzing Matilda”, e chiddi vecchi ancora rispunnunu a l’appeddu; ma annu doppu annu li vecchi ca scumparunu sunu sempri di cchjù, un jornu nun ci sarà cchjù nuddu ca marcia. Waltzing Matilda, Waltzing Matilda. Cu veni ccu me a fari abballari Waltzing Matilda? E si ponnu sentiri li fantasima di iddi cuannu marcianu vicinu lu stagnuni, Cu veni ccu mi a fari abballari Waltzing Matilda? |
[2] “Johnny Turk” nte l’originali ,veni a diri “Giuanninu lu turcu”, je la ‘ngiurja ca l’Australiani dettiru a li Turchi
[3] Portu di Sydney
[4] “gangway” nte l’originali, si putissi diri “passerella” ma ju penzu ca “scala livatizza” je megghju.
[5] ‘nte l’originali nun c’è, ma si lu puvirazzu ca cunta fussi un sicilianu, st’esclamazioni l’avissi dittu sicuramenti.