Le déserteur
Boris Vian| CATALANO / CATALAN [6] - Kim Herrero | |
| SENYOR PRESIDENT Senyor President: si vol, pot treure’m fora, però crec que va essent hora de parlar francament. Sempre he sentit parlar que abans d’arribar a la terra ja vaig perdre una guerra i vosté la va guanyar. Ara, Senyor President, cal tenir molta mà esquerra; fa molts anys d’aquella guerra Res no dura eternament. També li voldria dir -si no s’ho pren malament- que no vaig donar el meu “sí”, i vosté és President. Sóc totalment conscient que l’afer és delicat: i això rima amb “llibertat”. Ho sent, senyor President? Com vol que siguem patriotes, si vivim a un paradís on, darrera el seu somrís, s’amaguen deu mil ganyotes? I, sobretot, Excel•lència, perdone si he estat sincer; una mica de paciència li anirà la mar de bé. Li agreixo immensament el temps que m’ha dedicat: Gràcies, senyor President; i recordi, llibertat. | EL DESERTOR Honorable President li escric una carta que potser llegirà si troba el moment. Confirmo que he rebut els papers militars per anar a la guerra dimecres a tot tardar. Honorable President em nego a fer tal cosa no sóc a aquesta terra per matar a pobre gent. No és per molestar però vull fer-li saber la decisió que he pres: seré un desertor. Des que jo vaig ser nat he vist morir mon pare marxar els meus germans i plorar els meus fills. Ma mare patí molt ella és a dins la tomba ja tant li fan les bombes ja tant li fan els cucs. Quan jo era presoner em van prendre la dona em van prendre el cor i tot el meu passat. Demà de bon matí tancaré la meva porta a tots aquells anys morts vagaré per els camins. Un vagabund seré per tot arreu de França De Bretanya a Provença I diré a tota la gent: “Negueu-vos a obeir negueu-vos en rodó no aneu pas a la guerra negueu-vos a marxar”. Si cal que es vessi sang vessi vostè la seva vostè tan predicador. Honorable President Si em feu perseguir informeu la policia que jo no porto armes i que podran disparar. |
