Le déserteur
Boris VianCATALANO / CATALAN [5] - Ramon Muntaner - Joan Ollé | |
EL DESERTOR Digneu-vos Gran Senyor escoltar la requesta bo i que us sigui molesta del vostre servidor. Encara no he estripat ni he llençat a terra l’ordre d’anar a la guerra que vos m’heu enviat. Us dic, oh Gran Senyor! Que no vull anar a la guerra per convertir en desferra la carn de cap minyó. Oïu senyor després, el clam de milers d’ombres que de guerres i bombes no en volen tastar més. D’ençà que visc al món he vist marxar als pares he vist morir les mares de fills que avui no són. He vist als presoners, els han robat la dona, fou tan llarga l’estona d’absència dels guerrers. Demà de bon matí jo tancaré la porta d’una època ja morta i em posaré en camí "No vulgueu obeir", per valls i per muntanyes cridaré a les cabanes i a qui em vulgui sentir Si cal vessar la sang Vos en teniu de sobres, deixeu estar als pobres tranquils damunt el fang. I si m’heu d’empaitar aviseu la gent d’armes que jo aniré sense armes que poden disparar, que poden disparar. | SENYOR PRESIDENT Senyor President: si vol, pot treure’m fora, però crec que va essent hora de parlar francament. Sempre he sentit parlar que abans d’arribar a la terra ja vaig perdre una guerra i vosté la va guanyar. Ara, Senyor President, cal tenir molta mà esquerra; fa molts anys d’aquella guerra Res no dura eternament. També li voldria dir -si no s’ho pren malament- que no vaig donar el meu “sí”, i vosté és President. Sóc totalment conscient que l’afer és delicat: i això rima amb “llibertat”. Ho sent, senyor President? Com vol que siguem patriotes, si vivim a un paradís on, darrera el seu somrís, s’amaguen deu mil ganyotes? I, sobretot, Excel•lència, perdone si he estat sincer; una mica de paciència li anirà la mar de bé. Li agreixo immensament el temps que m’ha dedicat: Gràcies, senyor President; i recordi, llibertat. |