Lingua   

Vostè (tu, tu mateixa)

Pau Riba
Lingua: Catalano


Pau Riba

Lista delle versioni e commenti


Ti può interessare anche...

La festa de la pau
(Dámaris Gelabert)
Un secret que t'havia de dir
(Brams)


(1970)
dall'album Dioptria I
Dioptria

Sul finire degli anni '60 Pau Riba è un giovane di vent'anni anticonformista e innamorato della cultura e della musica britannica e americana, dal rock alla psichedelia. Appartenente a una importante famiglia della borghesia catalana (il nonno era il poeta Carles Riba, il più grande traduttore in catalano dal greco antico e moderno) il giovane ribelle si sente del tutto alieno dalla società reazionaria e cattolicissima del regime franchista, ma anche dai valori antifascisti ma borghesi della famiglia a cui appartiene.

Rifiutato dal collettivo artistico-musicale Els setze jutges che riunisce gli esponenti di spicco della Nova cançó catalana, fonda il Grup de Folk molto più orientato verso il rock e la scena anglosassone piuttosto che sui modelli della chanson francese.

Da solista pubblica due dischi gemelli (l'idea originale era di farne un LP doppio ma la casa discografica spinge per due album separati), Diopria I e Dioptria II che sono tuttora considerati delle pietre miliari del rock in Spagna, che non temono confronti con i lavori di artisti di fama internazionale.

Tematicamente i due album sono stati descritti come un'accusa contro la morale borghese e, più specificamente, contro la famiglia tradizionale, con la prima parte dedicata alle donne e la seconda agli uomini.

Il primo album è incentrato sulla famiglia borghese e sul ruolo a cui è relegata la donna, sebbene dal punto di vista dell'uomo che osserva dall'esterno o si relaziona con questa donna alienata; mentre la seconda parte oscilla tra il ritratto sociale, l'introspezione indotta dall'LSD e la rivendicazione politica vestita da racconto epico, in un insieme di sei brani in cui la capacità poetica di Pau Riba raggiunge il suo apice.

Raccontava Pau Riba:

"È interessante notare che né io né il mio collega Jaume Sisa - che ha partecipato anche alla registrazione dell'album - abbiamo avuto problemi di censura. Abbiamo sempre pensato che il motivo doveva essere il nostro stile surreale: dato che non utilizzavamo i proclami politici tipici di altri cantautori, non ci capivano; o semplicemente non ci prendevano in considerazione. Ci hanno trovato scherzosi e hanno dato il visto senza problemi”.


Borghesia


Vostè (tu, tu mateixa) è l'ottimo finale per la prima parte di Dioptria, un brano che riassume i contenuti dell'album e quello che più crudamente descrive il ruolo delle donne nella società borghese e nella famiglia tradizionale.

Ma la canzone nel ritrarre questa figura femminile, non fa nessuno sconto alla cosiddetta vittima, che invece viene additata come responsabile e complice della sua situazione.

Nella canzone Pau Riba andava a minare una delle fondamenta non solo del regime franchista ma in generale di tutto il sistema borghese e capitalista.
La canzone non era semplicemente "contro il franchismo" era contro quel sistema, quella società, su cui si fondava l'ipocrisia dei valori del regime, ma che era comune ad altri paesi occidentali cosiddetti democratici.

Fonti: Cinquanta anys de Dioptria: Pau Riba i l’edat d’or del rock català - L'Octubre
T'has omplert els ulls de flors,
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Et tinc a tocar del dit
però no em veus, no pots sentir-me
ets feliç, ets molt feliç
i m'ho diu el teu somriure.
Mira t'insultaré.
Diré a tots que ets ben podrida
diré que ets prou innocent
però és clar, no pots sentir-me!
Ja crido i no cal cridar
(ja és bo que en facis la cara)
però no m'escoltarpas
perquè no pots escoltar-me
i és que

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

Tens molt bona educació
calles sempre i obeeixes
no dius mai que sí o que no
però bé t'amagues i reses.
Mai t'has posat un perquè
del què has vist o el que veus ara,
fas el que sempre s'ha fet,
creus perquè creia el teu pare,
vas allà on et fan anar,
fas de gent i així t'agrades,
i se t'han fet els ulls grans,
i la mirada ensucrada.
Perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

T'has casat amb un bon jan
que et fou triat amb esmera
i has sofert la seva carn,
una llei crec que ho esmenta.
Ho has fet sempre amb gran despit,
tot i morir-te'n de ganes,
perquè ets dona per fer fills
i és el Destí que així ho mana.
T'has casat, el cor glaçat
per solucionar la vida
mai no te n'has adonat
t'estic dient prostituta!
Però

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
no vius més enllà del nas
amb els peus en la mentida.

Si m'haguessis sentit bé
t'hauries girat, senyant-te,
buscant a per tot qui és
aquella de qui jo parlo.

I jo només parlo de tu
que sí el món és amarg i brut
n'ets la principal culpable: tu
que els teus fills no saps què parlen
que les negres les veus blanques: tu,
tu que sempre et justifiques
en la gran maldat dels altres: yu
tu que amb rams de flors als ulls
et clavaràs patacada: tu,
tu que et moriràs per sempre
l'instant que deixis de viure: tu,
tu que no has fet ni desfet
tu que ni Déu ni el diable et
podran acusar o defensar.
Perquè

tens els ulls plens de flors
i la boca, nas i orelles
per ignorar el crit i el plor
tu vols sants, roses i estrelles!

10/3/2022 - 23:49



Lingua: Spagnolo

Traduzione spagnola tratta da De miratges i altres atzucacs
USTED (TÚ, TÚ MISMA)

Te has llenado los ojos de flores,
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Casi puedo tocarte
pero no me ves, no puedes oirme
eres feliz, eres muy feliz
cosa que me dice tu sonrisa.
Mira, te insultaré.
Diré a todo el mundo que estás podrida
pregonaré lo inocente que eres
pero claro ¡no puedes oirme!
Grito, pero no hace falta
(ya es bueno que me mires)
pero no me escucharás
porque no puedes oirme
y es que

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Estás muy bien educada
callas siempre y obedeces
nunca dices sí o no
pero te escondes y rezas.
Nunca te has planteado el por qué
de lo que has visto o de lo que ves,
haces lo que siempre se ha hecho,
crees porque tu padre creía,
vas a donde te hacen ir,
eres como los demás y así te gustas,
y se te han agrandado los ojos,
y se te ha endulzado la mirada.
Porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

Te has casado con un buen tío
que te fue elegido con esmero
y has sufrido su carne,
una ley creo que lo dice,
lo has hecho con gran despecho,
aunque te morías de ganas,
porque eres mujer para parir hijos
y es el Destino quien así lo ordena.
Te has casado con el corazón helado
para solucionar tu vida
nunca te has dado cuenta
¡te estoy llamando prostituta!
pero

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
no ves más allá de la nariz
estás instalada en la mentira.

Si me hubieras oído bien
te habrías vuelto santiguándote,
buscando por todas partes quien es
aquella de la que hablo

y yo únicamente hablo de tí
que si el mundo es amargo y sucio
eres la principal culpable: de tí
que ignoras de qué hablan tus hijos,
que lo negro lo ves blanco, de tí,
de tí que siempre te justificas
en la gran maldad de los otros: de tí,
de tí que con ramos de flores en los ojos
te darás una hostia, de tí,
de tí que te morirás para siempre
en el mismo instante en que dejes de vivir, de tí,
de tí, que no has hecho ni deshecho
de tí a quien ni Dios ni el diablo te
podrán acusar ni defender
porqué

tienes los ojos llenos de flores
y la boca, nariz y orejas
para ignorar el grito y el llanto
¡tú quieres santos, rosas y estrellas!

10/3/2022 - 23:50




Pagina principale CCG

Segnalate eventuali errori nei testi o nei commenti a antiwarsongs@gmail.com




hosted by inventati.org