Langue   

L’emigrant

Jacint Verdaguer
Langue: catalan


Jacint Verdaguer

Liste des versions


Peut vous intéresser aussi...

Contra la por
(Raimon)
Escrit a la paret
(Pep Sala)
En una terra llunyana
(Sergio Dantí)


[1893]
Lletra de Jacint Verdaguer
Música d’Amadeu Vives

L’emigrant és una obra coral amb text de Jacint Verdaguer i música d'Amadeu Vives. Dedicada a l'Orfeó Català i estrenada per aquest mateix orfeó el 8 d'abril de 1894, s'ha convertit amb el temps en un cant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats, emblemàtic i representatiu de la identitat nacional catalana.
Aquest és un dels poemes més populars harmonitzats per Vives, que va escoltar el poema per primera vegada de llavis del mateix Verdaguer al pis que aquest tenia al carrer Aragó de Barcelona. Quan Vives va compondre la música de L’emigrant, feia pocs mesos que havia mort la seva mare (1892).

La història de la cançó s’entrecreu amb els fets de la Guerra Civil:
El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola. El general Manuel Goded es va posar al capdavant de les forces revoltades que van intentar prendre el control de diversos punts de la ciutat. L'intent colpista, però, va fracassar gràcies a l'oposició de les forces lleialistes i les diverses milícies antifeixistes. El General Goded es va rendir al President de la Generalitat Lluís Companys l'endemà de l'inici de les hostilitats.

“En 1936 Cataluña era un paraíso de paz, igualdad y bienestar, una nación soberana que fue atacada por Franco y vencida con la colaboración de la burguesía y el capitalismo”. Aquest és el relat nacionalista que ensenyen a les madrasses del Règim. I aquest són alguns catalans del 1936:

Josep Ciurana Latorre, comerciant de Torrefarrera (Lleida)
Guillem Ciutat Caballer, estudiant de Valls (Tarragona)
Esteve Clavé Planas, pagès de Vilaseca (Tarragona)
Lluís Codina Puig, pèrit electricista de La Sellera (Girona)
Pere Colom Ventura, barber de Mollet (Barcelona)
Enri Coll Canut, flequer de Llesuy-Saurí (Lleida)
Joan Coma Cunill, pagès de Ripoll (Girona)
Pompeu Cortés Castanyé, pagès de Sant Fructuós de Bages (Barcelona)
Ramón Cortacans Perarnau, flequer de Gombreny (Girona)

I així fins a 317 catalans de totes les viles i professions, especialment gent senzilla, de poble, de pagès, que s’estimava Catalunya i aimava Espanya, com els seus pares, avis i besavis abans que ells, i que no volien veure-la ofegada en sang sota el govern del nacionalisme i l’anarquisme de la Generalitat. I que van morir per aconseguir-ho.

Gente que huyó de la Cataluña de Santcompanys y formó el Tercio Virgen de Montserrat, una unidad 100% catalana para recuperar el derecho a vivir en paz con Dios y sus vecinos que nos arrebató el nacionalismo. Catalans de socarrel que, como el abuelo de Puigdemont, se escaparon del inmenso matadero en que el nacionalista Companys (ERC) y sus socios de la CNT convirtieron Cataluña. I sí, també hi havia gent d’Amer, el poble d’en Puigdemont: un mestre que va morir als 19 anys a la batalla de l’Ebre lluitant per en Francu.

requete_cortacans


Ramón Cortacans Perarnau era vecino de Gombreny (Gerona), uno de los muchos habitantes de la villa que cruzaron la frontera al estallar la Guerra Civil para pasarse al bando nacional, alistándose al Tercio de Requetés de Nuestra Señora de Montserrat junto a cinco vecinos de su pueblo.

tercio-montserrat.


Ramón era el mayor de una familia de siete hermanos y tenía una magnífica voz de barítono y era aficionado al canto. También era un excelente humorista y bromista. Viendo que su vida corría peligro en la Cataluña gobernada por Companys, con una expedición de 35 hombres cruzó la frontera. Al llegar a Irún para entrar en la zona nacional, se dice que se giró y se puso a cantar la famosa canción de L’Emigrant, compuesta por Mn Cinto Verdaguer..
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
Quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantessa,
blanc Pirineu
marges i rius, ermita al cels suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
Jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.

Adéu, germans;
adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh! si al fossar
on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!

Oh mariners, el vent que me’n desterra
que en fa sofrir!
Estic malalt,
mes ai! tornau-me a terra
que hi vull morir!

envoyé par giorgio - 2/8/2020 - 14:48


Qualche perplessità su questo commento. Sappiamo bene che la Catalogna del 1936 non era un paradiso di pace, anzi il fronte repubblicano era diviso da lotte intestine, e furono commessi i peggiori crimini anche da quelle parti. Oltretutto nessuno ha mai sostenuto che la Catalogna del 1936 fosse uno stato sovrano, era parte della Repubblica Spagnola che in parte era invasa dalle truppe ribelli nazionaliste. Anche la famosa dichiarazione di Companys non era una dichiarazione di indipendenza, ma la proclamazione della Repubblica Catalana all'interno della Repubblica Federale Spagnola.

E non credo proprio che nella Catalogna di oggi, qui arbitrariamente definita come "regime" vengano insegnate queste falsità. Il Tercio de Montserrat, composto in gran parte di paramilitari carlisti ( cattolico-tradizionalisti alleati di Franco) avrà certo accolto anche gente semplice "che amava la Catalogna e la Spagna" ma che nello schierarsi dalla parte dei fascisti ha aperto la strada a una delle peggiori dittature in Europa. Poi i superstiti saranno anche tornati alla loro amata terra Catalogna, libera dal "nazionalismo di Companys" come scrive questo anonimo articolo (giorgio ma dove riprendi questi commenti? potresti inserire le fonti??) ma normalizzata sotto il regime franchista. Il presidente Companys fuggito in Francia fu arrestato dalla Gestapo e rispedito in Spagna, e quindi trasferito al carcere di Montjuïc a Barcellona, dove fu processato sommariamente e fucilato. Tanto per ricordare come sono andate a finire le cose.

Lorenzo - 2/8/2020 - 19:35


Non vi è alcun dubbio, Lorenzo, che gli sviluppi successivi furono quelli da te citati. Qui volevo solo sottolineare come gente pacifica, che aspirava solo voler continuare a vivere in pace (come le persone citate), fu costretta a combattere e a schierarsi... magari dalla parte sbagliata|
È, in fondo, la prerogativa di ogni guerra ...

giorgio - 2/8/2020 - 20:07




Page principale CCG

indiquer les éventuelles erreurs dans les textes ou dans les commentaires antiwarsongs@gmail.com




hosted by inventati.org