Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
Quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
pàtria del meu cor,
Quan de tu s’allunya
d’enyorança es mor.
Hermosa vall, bressol de ma infantessa,
blanc Pirineu
marges i rius, ermita al cels suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
Jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
Adéu, germans;
adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh! si al fossar
on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra
que en fa sofrir!
Estic malalt,
mes ai! tornau-me a terra
que hi vull morir!
adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh! si al fossar
on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me’n desterra
que en fa sofrir!
Estic malalt,
mes ai! tornau-me a terra
que hi vull morir!
×
![]()
