Lingua   

Tèrra d’Occitania

Rodolfo Brun
Lingua: Occitano



Ma via s’estend magic serpent,
lhi rores antics e las rivieras
son patas eslarjaas al solelh.
Aquesta tèrra aqueiare mon anar plan,
entre lhi vilatges e las planas seguent lo mistral.

Parelh, d’abrí en abrí,
chaminarei a còr absorbit,
embe lhi uelhs ferms a l’orizont.
Parelh, entre clar e ombra,
escoto l’aura que me responde.

Peiras, granit e lausas, sang di reires;
cloquiers silenciós m’agachon passer,
s’la via de l’uvèrn vers la prima,
al de lai del bòrd de la nuech, arribant a la mar.

Parelh, entre borinas e neblas,
navigarei entre rocàs e sechas
seguent lo vòl de sumis dròlles
Parelh, arlòng la còsta,
atendo encara ma respòsta.

Ma tèrra existìssi escotes sias paraulas,
ilhi te contiarè de la luna e del solelh,
d’espigs endurmits, del chant des cigalas.
Son còr baterè per qui sa escotar.

Parelh, entre estelas e jorns,
chaminarei per lhi miei retorns,
mas puei da luenh sabo pus estar,
parelh, sensa pensar,
iu vuei sempre retornar.


Pagina principale CCG

Segnalate eventuali errori nei testi o nei commenti a antiwarsongs@gmail.com




hosted by inventati.org