Saps? M’agrada el teu país,
els prats tan verds,
d’un verd que mai no és igual
i l’herba humida
i el mar que lluita sempre
i la grisor del cel.
Saps? La teva gent m’agrada,
la mirada noble
i el parlar tan dur i tan dolç
i l’esperança encara viva
després de tanta lluita,
després de tant dolor.
Saps? Tu m’agrades,
el teu aire inquiet,
i el teu cor que se’t fon a les mans
i aquest voler estar sempre
en tot, com els grans homes
o els infants.
Saps? El teu país
s’assembla al meu país.
Saps? La teva gent
és com la meva gent.
Saps? M’agrades
perquè ets com ets...
els prats tan verds,
d’un verd que mai no és igual
i l’herba humida
i el mar que lluita sempre
i la grisor del cel.
Saps? La teva gent m’agrada,
la mirada noble
i el parlar tan dur i tan dolç
i l’esperança encara viva
després de tanta lluita,
després de tant dolor.
Saps? Tu m’agrades,
el teu aire inquiet,
i el teu cor que se’t fon a les mans
i aquest voler estar sempre
en tot, com els grans homes
o els infants.
Saps? El teu país
s’assembla al meu país.
Saps? La teva gent
és com la meva gent.
Saps? M’agrades
perquè ets com ets...
×
![]()
