Dal sito ufficiale http://ignot.cjb.net/

El grup Ignot es va crear una nit de l'agost de 2000, a la terrassa del "punki", un conegut bar de Figueres. El nucli inicial el composaven Àlex Almarza (guitarra solista), Joan Benejam (bateria) i Jordi Estarriol (baix), provinguts tots ells d'altres projectes musicals. Posteriorment s'afegiren al conjunt l'Ester Túrias (guitarra rítmica) i l'Alfons Gumbau (veu, violoncel i teclats). El Juliol de 2001 s'incorporà Èric Garcia (teclats). L'últim membre que s'ha incorporat es en Jaume Mach a la gralla i al sac de gemecs. Cal dir que l'Abril de 2002, el baixista i fundador Jordi Estarriol va deixar la banda, sent substituït per Victor Martí Àlvarez, pipa habitual i amic de confiança. Per tant, Ignot està format actualment per set persones.

Ignot es va estrenar públicament el primer de Desembre de 2000, a la sala Charly de Figueres, en un concert amb un altre grup local. Quinze dies més tard tornaren a tocar a la inauguració del casal La Volta, compartint escenari amb Tricorni i Josep Maria Cantimplora (cantant dels Brams). A partir d'aquí s'anaren succeint les actuacions per la comarca i més enllà (Sala Ictineu de Figueres, Sala Estcètera de Sant Gregori, I.E.S. Cendrassos i Deulofeu, Mollet de Peralada, Vilafant...).


L'Abril de 2001 Ignot grava en tres hores una demo a Ordis amb cinc temes, que els permeté quedar finalistes al concurs de maquetes de l'Embarraca't 2001, tocant a l'escenari principal on dies més tard tocaren Avalanch, Ariel Rot... , rebent excel·lents crítiques per part dels mitjans comarcals i del públic.

Passat els mesos i les actuacions i després de l'adaptació del teclista Éric Garcia, la banda enregistra l'agost de 2001 el seu primer compacte als Mike Studios de Vilamalla, durant les tardes del dies 22 a 26, amb en Joan Serradell com a tècnic (ex - teclista dels empordanesos Castaway, actual guitarra dels Poder Roig i teclista d'An Falach), i comptant amb la col·laboració de Borja Balsera (acordió diatònic), Gemma Pascual (a la flauta travessera, i que ja actuà amb Ignot al concert de Barraques) i una quartet de corda, que va tenir el plaer de començar i acabar aquest primer treball discogràfic. Cal dir que el compacte va rebre una molt bona acollida per part del públic i dels mitjans de comunicació (revistes d'àmbit nacional, com ara Enderrock, kerrang o Hard Rock i webzines diversos).

Amb aquest compacte les actuacions es van anar multiplicant, tocant amb grups de la talla d'Aspid (en la presentació els seu Cd "Babel"), Lòrien, Dragonslayer, Van de Kul, Aquitamxé, Mesclat...



A l'estiu del 2002 i després de la tornada del teclista d'un viatge per l'Índia, Ignot treballa en nous temes, molt més elaborats i que demostren una clara evolució tècnica cap a un estil més madur i la vegada més dur. D'aquesta manera i degut a la bona impressió que provoquen les noves cançons, es decideix gravar al Setembre una nova demo amb només tres temes, que serveixin per a promocionar un xic més al grup (gravat també amb en Joan Serradell), fet que permet girar força per terres catalanes (Solsona, Llagostera, Salt, Bàscara, Montblanc, Barcelona dos cops...) i estrangeres (Foix, França).
Cap a l'Octubre del 2003, el grup es concentra en composar nous temes. Aquests van ésser treballats fins a l'Abril del 2004. En aquest moment es comença la pre - producció de l'últim treball encara no editat. Aquesta va ser efectuada per Ignasi Bosch, conegut guitarrista dins l'escena gironina, músic de sessió i component de varis grups (Gazpacho, Cardoner, Terratrèmol, Zitzània, Not yet). Després d'arreglar els temes, s'entra a enregistrar als estudis TribalArt de Sils, amb Ignasi Bosch a la producció i David Fernàndez (component del grup de Death metal Baalphegor) i Aleix Pujol (Cardoner) com a enginyers de so. La gravació va començar a principis de setmana santa de 2004, allargant-se aquesta dues setmanes.

S'espera que aquest treball sigui editat aviat, degut a la qualitat tècnica i de so que disposa.



Ignot ha compartit cartell amb tot tipus de grups i estils: des dels més propers (Aspid, Lorien, Dragonslayer, Saurom Lambderth, Ars Amandi... de caire més heavy), fins als més allunyats (Obrint pas, Fundació Tony Manero, Mesclat...).

La música d'Ignot s'emmarca dins d'uns paràmetres molt amplis, agafant elements molt diversos dins el metall, aportant tocs propis de la música tradicional, girant últimament cap a unes estructures més complexes plasmades de tocs progressius, pagans, força durs però amb molta melodia. Els objectius més immediats del conjunt alt-empordanés son donar a conèixer la seva música, poder editar el nou cd i mostrar la seva força en directe.

Malgrat la joventut dels seus components, Ignot afronta el futur amb renovades esperances de poder arribar al gran públic, vistes les darreres composicions.