Die Moorsoldaten [Börgermoorlied; Das Moorlied]
Rudi Goguel13. Soldats del pantà: La versione catalana tradizionale | |
U cantu di i pantani [1] So pianure distese Di fangosu pantanu Duve mai s'intese L'acellu di veranu Terre di l'addisperu Sottu à lu celu neru Zappà! Zappà! Com'è morsu di tenaglie In lu trimendu disertu So di ferru le muraglie Di sta gabbia à celu apertu! Terre di l'addisperu Sottu à lu celu neru Zappà! Zappà! Sangue, brioni e fracassu Longu à la notte e lu dì Di lu suldatu lu passu A chi scappa ferma qui! Terre di l'addisperu Sottu à lu celu neru Zappà! Zappà! Hà da vene quellu ghjornu Di la sacra libertà E l'ora di lu ritornu Chi l'acellu hà da cantà! Terra di lu rifiatu À stu mondu rinatu Amà! Amà | Soldats del pantà Soldats del pantà Les pales a la mà, Soldats, soldats. El nostre rostre alça la vista Tot és mort, no hi ha amor Ni un pardal ens alegra, Els roures despullats ens fan por. Soldats del pantà Les pales a la mà, Soldats, soldats. Ens vigila la guardia dura, Qui podria escapar? Fugir és la mort segura, Si disparen és per a matar. Soldats del pantà Les pales a la mà, Soldats, soldats. De res serveixen els laments, L'hivern enjorn passarà. Arribarà el dia en què cridem contents, Por fin la pàtria nostra serà! Ja no haurà més soldats, Patint en el pantà, Soldats, soldats! |
Son pianure, distese
Di fangoso acquitrinio
Dove mai si è sentito
L'uccello in primavera
Terre della disperazione
Sotto al cielo nero
Zappare! Zappare!
Come un morso di tenaglie
Nel tremendo deserto
Son di ferro le muraglie
Di questa gabbia a cielo aperto!
Terre della disperazione
Sotto al cielo nero
Zappare! Zappare!
Sangue, lamenti e fracasso
Per tutta la notte e il giorno
Del soldato il passo
Alt a chi scappa!
Terre della disperazione
Sotto al cielo nero
Zappare! Zappare!
Verrà quel giorno
Della sacra libertà
E l'ora del ritorno
Che l'uccello canterà.
Terra del rifiato
Per questo mondo rinato
Amare! Amare!