Die Moorsoldaten [Börgermoorlied; Das Moorlied]
Rudi Goguel| 13a. Cant dels deportats: La versione catalana di Josep Tero... | |
| Soldats del pantà Soldats del pantà Les pales a la mà, Soldats, soldats. El nostre rostre alça la vista Tot és mort, no hi ha amor Ni un pardal ens alegra, Els roures despullats ens fan por. Soldats del pantà Les pales a la mà, Soldats, soldats. Ens vigila la guardia dura, Qui podria escapar? Fugir és la mort segura, Si disparen és per a matar. Soldats del pantà Les pales a la mà, Soldats, soldats. De res serveixen els laments, L'hivern enjorn passarà. Arribarà el dia en què cridem contents, Por fin la pàtria nostra serà! Ja no haurà més soldats, Patint en el pantà, Soldats, soldats! | Cant del deportats Lluny d’aquí, a l’horitzó s’estenen Prats i prats entre aiguamolls. Mai no hi canten ocells, si hi vénen, Sota els arbres secs i buits. Ai!, terra a la deriva, Que ens llevaràs la vida A tots! En els camps, erms i molt salvatges, Encerclats de fil punxant, Ens sentim com dins d’una gàbia, Dins la immensitat del mal. Ai!, terra a la deriva, Que ens llevaràs la vida A tots! So dels passos dels sentinelles, De les armes i del crim, Ens recordes la mort valenta Dels qui van voler fugir. Ai!, terra a la deriva, Que ens llevaràs la vida A tots! Però s’acosta la primavera I el bon temps farà florir LLibertat on abans hi havia Crits d’angoixa i negra nit. I ara, ja ben lliure, Terra, ens fas reviure L’amor. |
