En Méditerranée
Georges MoustakiOriginal | Versione catalana di Marina Rossell in Marina Rossell canta Moustaki,... |
EN MÉDITERRANÉE | EN EL MEDITERRANI |
Dans ce bassin où jouent Des enfants aux yeux noirs, Il y a trois continents Et des siècles d'histoire, Des prophètes des dieux, Le Messie en personne. Il y a un bel été Qui ne craint pas l'automne, En Méditerranée. | En aquest gran bassal on juguen nens d’ull fosc, hi ha tres continents, i un llarg passat d’horrors; històries d’opressió, profetes, déus i tot. També un estiu molt bell que no tem la tardor. Mediterrani al vent. |
Il y a l'odeur du sang Qui flotte sur ses rives Et des pays meurtris Comme autant de plaies vives, Des îles barbelées, Des murs qui emprisonnent. Il y a un bel été Qui ne craint pas l'automne, En Méditerranée. | Hi ha olor de sang flotant en els seus rius, països castigats, ferits, i morts, i vius; les illes amb reixats, i murs que són presons. També un estiu molt bell que no tem la tardor. Mediterrani al vent. |
Il y a des oliviers Qui meurent sous les bombes Là où est apparue La première colombe, Des peuples oubliés Que la guerre moissonne. Il y a un bel été Qui ne craint pas l'automne, En Méditerranée. | On el primer colom va néixer sota una ombra, hi ha sempre un olivar que mor sota les bombes; i pobles oblidats... la guerra els va segant. També un estiu molt vell que espera els que vindran. Mediterrani al vent. |
Dans ce bassin, je jouais Lorsque j'étais enfant. J'avais les pieds dans l'eau. Je respirais le vent. Mes compagnons de jeux Sont devenus des hommes, Les frères de ceux-là Que le monde abandonne, En Méditerranée. | En aquest gran bassal, jugàvem, innocents; el vent omplia el seny; la salabror, la pell. Els meus companys de joc s’han fet homes ja grans, germans d’aquests que us dic, que el món ha abandonat. Mediterrani al vent. |
Le ciel est endeuillé, Par-dessus l'Acropole Et liberté ne se dit plus En espagnol. On peut toujours rêver, D'Athènes et Barcelone. Il reste un bel été Qui ne craint pas l'automne, En Méditerranée. | A sobre el Partenó, el cel era de dol; i en altres llocs del món, planava el desconsol. No oblidarem el mal d’Atenes i Barcelona, malgrat tots els estius que el nostre mar ens dóna. Mediterrani al vent. |