La mauvaise herbe
Georges BrassensOriginal | Versione catalana di Miquel Pujadó dal suo disco “Pujadó can... |
LA MAUVAISE HERBE | LA MALA HERBA |
Quand l'jour de gloire est arrivé Comm' tous les autr's étaient crevés Moi seul connus le déshonneur De n'pas êtr' mort au champ d'honneur | Quan el gran dia hagué arribat, com tots havien rebentat, sols per ‘mi fou el deshonor de no morir al camp de l’honor. |
Je suis d'la mauvaise herbe Braves gens, braves gens C'est pas moi qu'on rumine Et c'est pas moi qu'on met en gerbes La mort faucha les autres Braves gens, braves gens Et me fit grâce à moi C'est immoral et c'est comm' ça La la la la la la la la La la la la la la la la Et je m'demande Pourquoi, Bon Dieu Ça vous dérange Que j'vive un peu Et je m'demande Pourquoi, Bon Dieu Ça vous dérange Que j'vive un peu | Jo sóc la mala herba, bona gent, bona gent. A mi, ningú no em cull, i qui em rumina ja s’enerva. La mort s’endugué els altres, bona gent, bona gent, i em va respectar a mi: és immoral però és així. La, la, la... I no comprenc per què, redéu, que visqui encara us sap tan greu. |
La fille à tout l'monde a bon cœur Ell' me donne au petit bonheur Les p'tits bouts d'sa peau, bien cachés Que les autres n'ont pas touchés | La noia en venda té el cor gran: sense cobrar-m’ho, em va donant el tros de pell més amagat que mai cap d’altre no ha tocat. |
Je suis d'la mauvaise herbe Braves gens, braves gens C'est pas moi qu'on rumine Et c'est pas moi qu'on met en gerbes Elle se vend aux autres Braves gens, braves gens Elle se donne à moi C'est immoral et c'est comme ça La la la la la la la la La la la la la la la la Et je m'demande Pourquoi, Bon Dieu Ça vous dérange Qu'on m'aime un peu Et je m'demande Pourquoi, Bon Dieu Ça vous dérange Qu'on m'aime un peu | Jo sóc la mala herba, bona gent, bona gent, a mi, ningú no em cull, i qui em rumina ja s’enerva. La noia es ven als altres, bona gent, bona gent, i s’ofereix a mi: és immoral, però és així. La, la, la... I no comprenc per què, redéu, que algú m’estimi us sap tan greu. |
Les hommes sont faits, nous dit-on Pour vivre en bande, comm' les moutons Moi, j'vis seul, et c'est pas demain Que je suivrai leur droit chemin | La gent és feta, m’han contat, per fer de bens en un ramat; p’rò no serà demà al matí que he de seguir jo el seu camí. |
Je suis d'la mauvaise herbe Braves gens, braves gens C'est pas moi qu'on rumine Et c'est pas moi qu'on met en gerbes Je suis d'la mauvaise herbe Braves gens, braves gens Je pousse en liberté Dans les jardins mal fréquentés La la la la la la la la La la la la la la la la Et je m'demande Pourquoi, Bon Dieu Ça vous dérange Que j'vive un peu Et je m'demande Pourquoi, Bon Dieu Ça vous dérange Que j'vive un peu | Jo sóc la mala herba, bona gent, bona gent, a mi, ningú no em cull, i qui em rumina ja s’enerva. Jo sóc la mala herba, bona gent, bona gent, i creixo en llibertat al carreró més malfamat. La, la, la... I no comprenc per què, redéu, que visqui encara us sap tan greu. |