Gracias a la vida
Violeta ParraOriginale | ISLANDESE / ICELANDIC / ISLANDÉS [1] - Þórarin Eldjárn / Kri... |
GRACIAS A LA VIDA Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me dió dos luceros, que cuando los abro Perfecto distingo, lo negro del blanco Y en el alto cielo, su fondo estrellado Y en las multitudes, el hombre que yo amo Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me ha dado el oído, que en todo su ancho Graba noche y día, grillos y canarios Martillos, turbinas, ladridos, chubascos Y la voz tan tierna, de mi bien amado Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me ha dado el sonido, y el abecedario Con el las palabras, que pienso y declaro Madre, amigo, hermano y luz alumbrando La ruta del alma del que estoy amando Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me ha dado la marcha de mis pies cansados Con ellos anduve ciudades y charcos Playas y desiertos, montañas y llanos Y la casa tuya, tu calle y tu patio Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me dió el corazón, que agita su marco Cuando miro el fruto del cerebro humano Cuando miro el bueno tan lejos del malo Cuando miro el fondo de tus ojos claros Gracias a la vida, que me ha dado tanto Me ha dado la risa y me ha dado el llanto Así yo distingo dicha de quebranto Los dos materiales que forman mi canto Y el canto de ustedes, que es el mismo canto Y el canto de todos, que es mi propio canto Gracias a la vida, que me ha dado tanto. | ÞÖKK SÉ ÞESSU LÍFI Þökk sé þessu lífi hve það var mér örlátt af því hlaut ég augun opna ég þau bæði sé og sundurgreini svart frá hinu hvíta og efst í hæðum sé ég himin þakinn stjörnum í mannhafinu manninn sem ég elska. Þökk sé þessu lífi hve það var mér örlátt heyrnina af því hlaut ég heyri daga og nætur engisprettur óma eða fugla syngja dyn í vélum, hundgá, hamarshögg og regnið og mjúka róminn mannsins sem ég elska. Þökk sé þessu lífi hve það var mér örlátt hlaut ég af því hljóðin hlaut ég einnig stafróf eignaðist ég orðin um allt það sem ég hugsa móðir, vinur, bróðir - eru ljós sem lýsir þá grýttu braut er gengur sál þín eftir. Þökk sé þessu lífi hve það var mér örlátt. Vegferð hlaut ég harða handa þreyttum fótum yfir óvæð síki arkaði um borgir vítt um strendur, fjöll, um óbyggðir og engi til þín heim í hús við völlinn græna. Þökk sé þessu lífi hve það var mér örlátt af því hlaut ég hjarta hrærist það að rótum er ég sé hvern ávöxt elur hugsun mannsins og allt sem gott er svo víðsfjarri því vonda er lít ég í þín augun undurskæru. Þökk sé þessu lífi hve það var mér örlátt hlaut ég af því hlátur hlaut ég einnig tregann til að greint ég gæti gleðina frá harmi þetta tvennt sem elur alla mína söngva og söngvar mínir eru ykkar söngvar og söngvar allra eru sömu söngvar -og söngvar mínir eru ykkar söngvar -og söngvar allra eru sömu söngvar. |