Le déserteur
Boris VianCATALANO / CATALAN [2] - Toni Giménez | |
EL DESERTOR Senyor governador jo vos escric tres ratlles, No crec és demanar gaire si os prego les llegiu. Jo tinc entre els meus dits les ordres que m'obliguen partir prest a la guerra dimecres a la nit. Senyor governador li dic que em nego a fer-la no tinc raons ni em tenta matar cap enemic. I quedi clar senyor que això no és cap ofensa la decisió ja és presa: jo vull ser desertor. Després d'haver nascut he vist morir al meu pare germans marxar de casa i els plors, dels meus petits. Ma mare patí tant que avui ja és a la tomba i se'n riu de les bombes i els cucs del seu voltant. Quan era presoner varen prendre'm la dona varen prendre'm les hores i el meu passat feliç. Demà de bon matí me n'aniré de casa i esclafaré la porta als nassos de l'ahir. Viuré de les almoines que em donin mans senzilles. D'Alcoi a la Cerdanya diré a la bona gent: Negueu-vos a obeir digueu no, a les ordres no aneu pas a la guerra. Negueu-vos a partir. Si s'ha de perdre sang perdeu Senyor la vostra feu bé el paper d'apòstol senyor governador. I si em feu perseguir digueu als qui em segueixin que no duré cap arma. Podran tirar tranquils. | EL DESERTOR Senyor que mana tant escric aquesta lletra; llegeixi una miqueta si pot trobar un instant. M’acaben de portar el paper groc i negre, per anar a la guerra el vespre del dimarts. I no és per molestar, però cal que li ho digui: no s’estranyi que trigui, car penso desertar. D’ençà que sóc aquí, he vist morir al meu pare, germans perdre la cara; he vist plorar els amics. I si ens cal donar sang, podeu donar la vostra, que n’és de millor mostra, senyor que mana tant. I si em feu agafar, podeu dir als gendarmes que no portaré armes ja em podem disparar. |