Le déserteur
Boris VianCATALANO / CATALAN [4] - Eduquem en pau | |
EL DESERTOR Senyor president, Us escric aquesta carta Que vós llegireu potser Si us plau i si teniu temps. M'acaben d'arribar Uns documents militars, Que se'm porten a la guerra Dimarts en clarejar. Senyor president, Jo no vull anar a la guerra; No sóc vingut a la terra Per matar la pobra gent. No us ho dic per emprenyar, Però està tot decidit, I que conste per escrit Que em dispose a desertar. D'ençà que em varen parir He vist morir el meu pare, He vist partir els germans I he vist plorar els meus fills. Ma mare va patir tant Que ara en el lloc de les tombes Es burla de vostres bombes, I del mot altisonant. Quan vaig caure presoner Varen furtar-me la dona, L¹ànima em van segrestar, Tot el meu passat també. Demà, a punta de dia Pegaré amb la meua porta Al nas d'una vida morta I encetaré nova via. Me n'aniré mendicant Per tots els camins d'Espanya, D'Itàlia i de Gran Bretanya Dient a tots els germans: "Negueu-vos a obeir, No consentiu la desferra, No accepteu aquesta guerra, Refuseu-vos a partir". I si cal la sang donar, Aneu-hi i vesseu la vostra. Ja que en sou la millor mostra L¹exemple us cal practicar. Si em volíeu encalçar, Aviseu la policia Que ben nu vaig nit i dia I que em poden disparar. | EL DESERTOR Digneu-vos Gran Senyor escoltar la requesta bo i que us sigui molesta del vostre servidor. Encara no he estripat ni he llençat a terra l’ordre d’anar a la guerra que vos m’heu enviat. Us dic, oh Gran Senyor! Que no vull anar a la guerra per convertir en desferra la carn de cap minyó. Oïu senyor després, el clam de milers d’ombres que de guerres i bombes no en volen tastar més. D’ençà que visc al món he vist marxar als pares he vist morir les mares de fills que avui no són. He vist als presoners, els han robat la dona, fou tan llarga l’estona d’absència dels guerrers. Demà de bon matí jo tancaré la porta d’una època ja morta i em posaré en camí "No vulgueu obeir", per valls i per muntanyes cridaré a les cabanes i a qui em vulgui sentir Si cal vessar la sang Vos en teniu de sobres, deixeu estar als pobres tranquils damunt el fang. I si m’heu d’empaitar aviseu la gent d’armes que jo aniré sense armes que poden disparar, que poden disparar. |