Lingua   

Corrandes d'exili

Lluís Llach
Lingua: Catalano

Scarica / ascolta

Loading...

Guarda il video

Loading...

Ti può interessare anche...

La presó de Lleida
(Josep Maria Espinàs)
Fi de festa - La gent vol viure en pau
(Companyia Elèctrica Dharma)
Nasza klasa
(Jacek Kaczmarski)

guerra civil
La guerra civile spagnola, 1936-1939 e la dittatura franchista

[1973]
Testo di Pere Quart
Musica di LLuís Llach

Testo ripreso da cancioneros.com

Il testo è una poesie di Pere Quart (1899-1986), pseudonimo di Joan Oliver i Sallarès. uno dei maggiori poeti contemporanei in lingua catalana, esiliato durante tutto il periodo del franchismo.

LLuís LLach
LLuís LLach
Pere Quart.
Pere Quart.

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra plena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra.
Abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sense vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la plana un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa.

inviata da Riccardo Venturi - 31/7/2005 - 23:26


confronta con l'originale

Lingua: Spagnolo

Versione spagnola (castigliana), dal sito ufficiale

COPLAS DE EXILIO

En noche de luna llena
atravesamos la sierra
lentamente, sin hablar,
La luna en su plenilunio
y nuestra pena a la par.

Tez morena y aire grave
la amada que me acompaña,
cual la Virgen bronceada
que hallaron en la montaña.

Para que se nos perdone
la guerra que la quebranta
me tiendo y beso mi tierra,
con el hombro la acaricio,
antes de pasar la raya.

En Cataluña dejé
el día de mi partida
media vida adormecida.
Me llevé la otra mitad
para no quedar sin vida.

Ahora en tierras de Francia,
luego más lejos tal vez,
no moriré de añoranza:
de añoranza viviré.

En mi tierra del Vallès
tres cerros son una sierra,
cuatro pinos bosque espeso,
cinco sogas harta tierra.
¡No hay nada como el Vallès!.

Los pinos ciñen la cala,
una ermita en la lometa
y allá en la playa un toldillo
que parece que aletea.

¡Una esperanza perdida!
¡Gran pesar más gran dolor!
Y una patria tan pequeña
que la sueño de una vez.

1/8/2005 - 10:43

Aggiungi...

 Nuova versione o traduzione   Commento   Segnala indirizzo per scaricare la canzone 

Pagina principale CCG
L'archivio Chi siamo Novità Guestbook Links

Segnalate eventuali errori nei testi o nei commenti a antiwarsongs@gmail.com




hosted by inventati.org